5 minuts amb… Lila Pla Alemany

10 de juny 2014

“El més important és saber que no hi ha res que no es pugui aprendre”, diu  Lila Pla (EUA, 2010), que sap molt bé què vol dir reciclar-se professionalment. Guionista, cofundadora d’una productora independent d’audiovisuals, cinema i teatre, i ara consultora estratègica. Llegeix l’entrevista completa al blog dels becaris de ”la Caixa”. Get out of your comfort zone!

Guionista, cofundadora d’una productora independent d’audiovisuals, cinema i teatre, i ara consultora estratègica; com va ser el canvi de fer televisió i cinema a ser consultora?

És cert que tinc una carrera poc habitual pel fet d’haver treballat en entorns i àmbits molt diferents. He estat en ONG i organitzacions internacionals com Amnistia Internacional o el Banc Mundial; he fet de guionista i productora per a televisió, cinema i teatre; he creat i gestionat una empresa productora independent, i ara treballo a Nova York en una consultoria estratègica amb oficines a més de 40 països. Però aquí, als Estats Units, això de canviar de sector o de feina és molt habitual. A Espanya, si estudies dret és per ser advocat. Al món anglosaxó, pots estudiar dret i acabar treballant en cinema o en un banc.

En un món en què tot canvia tan de pressa, crec que el més important és aprendre a aprendre, perquè la manera com treballarem d’aquí deu anys serà diferent de la d’avui i la clau és saber reciclar-se.

Precisament, a l’hora de reciclar-se professionalment, és important marcar-se un objectiu o anar-se adaptant al context de l’entorn?

El més important és saber que no hi ha res que no es pugui aprendre. Una de les persones a qui admiro, l’Albert Casals, fa uns anys em va dir una cosa que se m’ha quedat gravada. Ell va en cadira de rodes des que té 8 anys i ha viatjat a mes de 80 països. Jo em vaig passar gairebé un any en cadira de rodes per un accident de moto i tenia molta curiositat per saber com s’ho feia ell per anar tot sol. Li vaig preguntar: “Com puges les escales? Com escales muntanyes? Com puges als arbres? Com travesses selves, rius i deserts...?” Després d’una estona em va dir “Lila, no hi ha res que no pugui fer”. I és cert.

Hi ha persones que descobreixen la seva vocació amb 3 anys i es passen la vida aprofundint en un tema o sector. I n’hi ha d’altres a qui, per desig o per necessitat, ens toca canviar d’indústria o de feina moltes vegades al llarg de la nostra vida laboral. Siguis el tipus de persona que siguis, el més important és desenvolupar la capacitat d’aprendre coses noves. I no deixar mai que se t’atrofiï el múscul de la curiositat.

Com contribueix el programa InSITE, del qual ets membre, a enfortir l’ecosistema emprenedor?

Una de les coses més interessants de Nova York és que s’ha convertit en una ciutat d’emprenedors. Aquesta ciutat es regenera constantment, i ara és un dels motors d’innovació i de creació de noves empreses més importants del món. El programa InSITE té com a objectiu posar en contacte estudiants de màster en ‘business’, enginyeries, medicina, dret, etc. amb emprenedors i inversors de capital de risc. Cada any, escollim uns 30 ‘fellows’ que donen assessorament gratuït a noves empreses que estan buscant finançament per arrencar. Jo vaig ser la primera ‘fellow’ espanyola del programa, i avui col·laboro amb el patronat de l’organització perquè més estudiants puguin tenir l’oportunitat de descobrir l’ecosistema emprenedor d’aquesta ciutat.

Com sorgeix la idea d’organitzar una trobada de becaris amb el cònsol general a Nova York, quan eres becària de ”la Caixa”?

Hi ha una altra cosa que els americans fan molt bé: aprofitar les seves xarxes socials i professionals i entendre que és important barrejar-se amb gent diferent de nosaltres. Els mediterranis estem programats culturalment per ajudar les persones que tenim als nostres cercles mes íntims (família i amics), però no som tan oberts com els americans a conèixer i establir llaços amb gent d’entorns molt diferents als cercles en què ens movem habitualment. Hi ha més de 100 estudiants que arriben cada any a Nova York becats per diferents fundacions. Gent amb molt talent i d’àmbits molt diferents, però que sovint no es coneix perquè no hi ha cap plataforma per fer-ho. Per això vaig organitzar un parell d’actes l’any passat i un grup ‘on-line’ per intercanviar experiències, provocar trobades i relacionar-nos.

Quin consell donaries als nous becaris de ”la Caixa” per aprofitar al màxim l’experiència?

Donaria dos consells als qui estan a punt de començar l’aventura com a becaris:

1. Fes amics de llocs i àmbits diferents

Si ets un cineasta, fes l’esforç de conèixer becaris o estudiants biòlegs, arquitectes o d’empresarials. Si ets enginyer, aprofita i coneix metges o músics. D’aquests contactes aparentment aleatoris és d’on segur que sortiran idees i oportunitats interessants, i que et permetran qüestionar idees i prejudicis. Com diuen aquí, “get out of your comfort zone”, i relaciona’t amb gent diferent!

2. Estudia assignatures fora del curs que fas

Tots hem vist el discurs que va fer Steve Jobs a Stanford sobre “connecting the dots”. Jo no sóc necessàriament fan de tot el que va fer Jobs, perquè va ser un personatge molt controvertit, però crec que tenia raó quan recomanava estudiar assignatures diferents de les del curs que fas. Les universitats a les quals anem els becaris de ”la Caixa” tenen professors increïbles. Jo vaig estudiar un MBA en ‘business’ a la Universitat de Columbia, però també vaig anar a classes que no hi tenien res a veure, com ara crítica del cinema o política francesa. De nou, això em va ajudar a relacionar-me amb gent que té la ment estructurada d’una manera molt diferent de la meva, i a exercitar diferents parts del cervell.

Segueix-nos twitter instagram facebook youtube
cine
lila pla
teatro