Loreto Nácar comparteix les seves recerques sobre bilingüisme

31 de maig 2013

Sempre m’ha agradat treballar amb nadons i aprendre idiomes, de manera que ben aviat durant la carrera vaig decidir unir tots dos interessos i vaig venir a Barcelona per especialitzar-me en el desenvolupament del llenguatge i altres capacitats en infants bilingües. Gràcies a la beca de "la Caixa", l’any passat vaig poder fer el projecte de màster amb el grup SAP (Speech Acquisition and Perception) a la Universitat Pompeu Fabra. El Laboratori de Recerca en Infància és un referent mundial en l’estudi de l’adquisició del llenguatge en context bilingüe i raonament, motiu pel qual vaig decidir continuar aquí els estudis de doctorat.

A escala mundial, avui dia créixer en un entorn multilingüe és més comú que fer-ho en un de monolingüe. Segurament tots coneixem casos propers –o tenim experiència pròpia– de persones que aprenen sense gaire esforç diversos idiomes des del bressol. Tot i que la quantitat d’estímuls que es reben en cada una de les llengües és aproximadament la meitat i la quantitat de llenguatge per aprendre, el doble, com arriben els nadons tant bilingües com monolingües a tenir un èxit semblant a l’hora d’adquirir les seves llengües?

La producció de les primeres paraules no té lloc abans del primer any de vida, perquè per arribar-hi cal que anteriorment es duguin a terme diversos processos de percepció. Un dels mètodes àmpliament emprats per estudiar la percepció del llenguatge abans del primer any de vida és el procediment d’habituació. En aquest mètode, es presenta un estímul repetidament (per exemple, frases en un idioma) fins que es mostra una disminució en l’atenció del nadó. En aquell moment es presenta un estímul nou (en aquest cas, un altre idioma) i només si són capaços de detectar el canvi tornen a mostrar interès com a resposta a la novetat.

És així com sabem que en el domini auditiu, ja els primers dies de vida, nadons bilingües i monolingües diferencien entre dues llengües de patró rítmic diferent (com l’holandès i el japonès), una habilitat compartida amb altres primats i amb les rates. I més endavant, entre els 4 i 5 mesos, ho fan entre llengües del mateix ritme (com el català, el castellà i l’italià).

Una altra part de la informació lingüística pertany al domini visual i correspon a gestos i moviments facials que fem per pronunciar cada idioma. Basant-se en aquesta informació, els nadons canadencs de 4 i 8 mesos que aprenen francès i anglès són capaços de distingir un canvi d’idioma quan se’ls presenten diversos vídeos sense so d’una dona que parla en un idioma o en l’altre. Un contrast que, amb 8 mesos, els monolingües ja no perceben. Estan mostrant aquests nadons més habilitat per treballar amb les seves llengües natives? O s’estan adaptant a aprendre dues llengües? Més aviat això segon, ja que a la mateixa edat els nadons que creixen a Barcelona aprenent català i castellà –però no els monolingües de cada llengua– també són capaços de discriminar el canvi d’idioma quan se’ls presenten els mateixos vídeos, tot i no haver escoltat –ni vist– mai el francès ni l’anglès.

Els resultats fins al moment ens diuen que els bilingües i els monolingües superen a edats semblants els mateixos reptes lingüístics, però són les característiques de l’entorn les que promouen que desenvolupin –o que no ho facin– habilitats que els permetran aprendre una llengua o diverses. Per aquest motiu, els nadons exposats a diverses llengües poden percebre petites pistes visuals per discriminar entre diferents idiomes i aprendre diferents regles lingüístiques, perquè aquestes habilitats són les que els permetran arribar a crear dues representacions lingüístiques. Una necessitat que no tenim els qui hem crescut en un entorn monolingüe.


Més informació:

http://bebes.upf.edu

bebes.cbc@upf.edu

Loreto Nácar

 

 

Segueix-nos twitter instagram facebook youtube
loreto nácar
bilingüismo
sap
el laboratori de recerca en infància
universidad pompeu fabra