“Hem estat el primer grup de recerca a desenvolupar cel•les solars de perovskita amb colors diferents”

17 de març 2015

Miguel Anaya (Espanya, 2014) ha desenvolupat, juntament amb un equip d’investigadors del CSIC-US i la col·laboració de la Universitat d’Oxford, un mètode que permet obtenir cel·les solars d’alta eficiència, baix cost i colors diferents. Una placa solar està formada per centenars de cel·les solars, de manera que la possibilitat de personalitzar el color de les plaques solars afavorirà la integració d’aquests dispositius d’energia neta en façanes, finestres o cobertes, entre altres llocs.

Les últimes setmanes, la revista especialitzada en nanotecnologia Nano Letters ha dedicat un article científic a aquesta recerca. 

- Per què és important aquesta línia de recerca? Quina ha estat la novetat principal?

Hem desenvolupat un mètode per personalitzar l’aspecte d’una cel·la solar, concretament el color. En aquest sentit, hem estat el primer grup de recerca a desenvolupar cel·les solars de colors vius gràcies a un material que es diu perovskita, que avui dia està centrant l’atenció de la comunitat científica.

Però la nostra recerca no es redueix únicament al color; també ha tingut en compte paràmetres com el cost i l’eficiència de la cel·la solar. La perovskita s’obté amb menys costos de producció que el silici, el material que es fa servir normalment per construir cel·les solars. Igualment, hem comprovat que la cel·la de perovskita registra nivells d’eficiència alts en comparació amb altres cel·les amb unes despeses de producció semblants.

Però no tot són dades positives. Com tot camp emergent en ciència, els resultats es refereixen a condicions de laboratori que a l’hora de la veritat són molt diferents a la vida real. Les cel·les de perovskita encara han de superar diversos problemes d’estabilitat davant de la humitat i la degradació amb el pas del temps. 

-Així doncs, d’aquí a uns anys veurem plaques solars en qualsevol lloc?

Segurament. Una gran part dels costos derivats de l’energia solar provenen del lloguer de terrenys, suports i serveis. Una manera intel·ligent de retallar aquestes despeses fixes és integrar les cel·les solars en l’entorn. És a dir, incorporar-les, per exemple, a les façanes dels edificis, però també en llocs menys previsibles com ara tendals o fins i tot vehicles. Òbviament, per fer que això pugui passar és essencial que el color de les cel·les es pugui personalitzar i en aquest punt és on entra la nostra recerca.

Com he dit abans, els nostres resultats constitueixen una prova de concepte en l’àmbit del laboratori. Avaluar si seran importants en la futura industrialització d’aquesta tecnologia és certament difícil. Un bon símptoma és el gran interès que està despertant el nostre treball, amb ressenyes a les prestigioses revistes  ScienceC&EN, , com també el fet que s’hagi registrat una patent amb la invenció que s’espera transferir a empreses especialitzades en energia fotovoltaica emergent.

- Personalment, què se sent després que Nano Letters, una de les revistes més importants de nanotecnologia, hagi publicat un article sobre la teva recerca?

És tot un orgull que una revista d’aquest prestigi hagi decidit publicar un article sobre la nostra feina. Forma part d’un reconeixement a moltes hores de treball i dedicació. No obstant això, és important matisar que aquesta recerca es basa en un esforç col·lectiu i per això vull donar especialment les gràcies a les persones que han tirat endavant amb mi aquest projecte: el Dr. Gabriel Lozano i els meus directors de tesi, el Dr. Mauricio Calvo i el professor de recerca Hernán Míguez.

Segueix-nos twitter instagram facebook youtube
miguel anaya
universidad de oxford
csic-us
celdas solares