Impulsada per la seva curiositat, Eleonora Barone ha viatjat per tot Europa estudiant els misteris de la biologia. Després de cursar Biologia Molecular a Roma, ha investigat la malaltia d’Alzheimer i els efectes dels nutraicèutics en el cervell, però va ser el repte del càncer el que va captar de debò el seu interès. Avui, com a becària de la Fundació ”la Caixa” al laboratori del Dr. Aznar Benitah a l’IRB Barcelona, dedica el temps i els esforços a estudiar el càncer metastàtic i el metabolisme amb una beca de doctorat INPhINIT. Motivada per una experiència personal en el seu cercle més pròxim, té com a objectiu avançar en la lluita contra aquesta malaltia per a millorar la vida dels pacients.
Aquesta beca ofereix un programa de formació en competències transversals. Durant un dels seminaris web del programa, l’Eleonora va fer servir tot el que havia après per escriure aquest excel·lent article, inspirat en una de les preguntes que li fan més sovint. Vegem la seva interessant reflexió!
La raó és que el càncer no és un problema únic que calgui abordar, sinó més aviat un grup de problemes, cada un amb uns reptes específics. Tots aquests reptes fan que trobar una cura sigui molt complicat. Però si hi ha una cosa que he après després de molts anys de recerca és que, si vols lluitar contra alguna cosa, necessites saber contra què lluites. Aprofundim una mica més en això, d’acord?
És possible que ja sàpigues que el càncer és una malaltia que es caracteritza per un creixement cel·lular anormal que condueix a la formació de tumors. Hi ha molts tipus de càncer, en funció d’on s’origini, com el càncer de pulmó, el de cervell o el de colon. A més, cada tumor es pot classificar en diferents subtipus en funció de determinades característiques i comportament. És més fàcil explicar-ho amb un exemple: el càncer de mama, que he estat estudiant durant els últims anys.
Com tots els tipus de càncer, el càncer de mama també presenta diferents graus d’agressivitat, depenent, per exemple, de la capacitat que té per moure’s i envair òrgans distants. La formació d’un tumor nou en un òrgan diferent de l’òrgan d’origen s’anomena metàstasi. Així doncs, podem classificar el tumor com a metastàtic o no metastàtic. Com més metastàtic és el tumor, més agressiu és.
Juntament amb les característiques que acabem de descriure, els tumors també es poden descriure com a heterogenis. Això vol dir que dins d’un mateix tumor cada cèl·lula tumoral individual pot ser diferent de les que l’envolten. Es pot pensar en el tumor com un mosaic, en què cada peça representa una cèl·lula tumoral, i cada una pot diferir de les cèl·lules adjacents. Aquest mosaïcisme es coneix com a heterogeneïtat tumoral. En conjunt, aquesta informació ens mostra com n’és, de complex, el càncer i la importància que té entendre molt bé cada tumor per millorar la forma de combatre’l.
Si tornem al nostre exemple, el càncer de mama és un tipus de tumor molt heterogeni i agressiu. Però aleshores, per què no estudiem simplement l'heterogeneïtat del càncer i trobem una cura d’una vegada per totes? És una molt bona pregunta, i molts científics ja hi estan treballant. Tot i això, el que falta considerar és que la complexitat i l'heterogeneïtat no són els únics reptes per trobar una cura. Hi ha altres factors que poden influir en la resposta dels pacients als tractaments i representar un repte addicional en l'abordatge del càncer.
Imagina’t un grup de persones amb un refredat, totes amb els mateixos símptomes: secreció nasal, esternuts i cansament. Encara que els símptomes són els mateixos, la causa subjacent podria ser diferent: un virus, una infecció bacteriana o una al·lèrgia. Donaríem el mateix tractament a tots els pacients? Probablement, no. Faríem servir un antihistamínic si és una al·lèrgia o un antibiòtic si és una infecció bacteriana.
Un concepte semblant s’aplica als tumors. Els pacients amb un mateix tipus de tumor poden ser molt diferents entre si, com també el tumor d’un pacient concret pot ser molt heterogeni, com hem comentat anteriorment. Això vol dir que fins i tot si un tractament funciona per a una part del tumor, o per a un pacient, pot no funcionar per a una altra part o un altre pacient. Com a resultat, els tractaments poden tenir una eficàcia general deficient, cosa que de vegades provoca la mort del pacient. Aquesta és la raó per la qual és impossible trobar una sola cura per al càncer i per la qual ens inclinem cada vegada més cap a teràpies “personalitzades” i combinacions de tractaments.
A més de la complexitat i l’heterogeneïtat, hi ha altres factors que poden influir en la resposta d’un pacient al tractament, fet que afegeix un altre repte al tractament del càncer.
Como és esperable, les cèl·lules tumorals creixen molt de pressa i sense control, envaeixen l’espai de les cèl·lules sanes i en provoquen la mort. Per créixer tan de pressa i tant, les cèl·lules tumorals necessiten molta energia, combustible i material per desenvolupar tots els seus components. Però d’on procedeixen tots aquests subministraments d’energia? De l’hoste o dels òrgans sans del pacient, com el múscul i el greix. Ara imaginem un escenari en què les cèl·lules tumorals poden demanar energia a la resta dels òrgans del cos. Què creus que passaria en una situació com la que acabem de descriure? Els òrgans sans respondrien enviant energia i no en tindrien prou per funcionar correctament. El pacient començaria a perdre energia, fins al punt que fins i tot tasques simples, com ara caminar, podrien suposar un repte. Imagina’t que deixessis de menjar. Et debilitaries i qualsevol activitat quotidiana es tornaria impossible de fer. Si a això hi sumes la presència d’un tumor, que ja està comprometent el funcionament dels teus òrgans sans, segurament no series la viva imatge de la salut. I com creus que pot respondre als tractaments una persona tan dèbil físicament? Simplement no pot.
Això podria ser la clau per guarir el càncer? Permet-me guiar-te a través de les idees que estem explorant en el Grup de Cèl·lules Mare i Càncer de l’IRB Barcelona. Repassem alguns conceptes clau que t’he explicat fins ara.
El càncer de mama, com deus recordar, és molt heterogeni: com un mosaic de diferents tipus de cèl·lules. Això pot provocar que algunes parts del tumor responguin al tractament i altres parts no hi responguin gens. A més, les cèl·lules tumorals són entitats egoistes que requereixen energia d’òrgans sans, cosa que provoca la debilitat i la mala resposta dels pacients als tractaments.
Centrem-nos en aquest intercanvi d’energia. Al nostre laboratori, creiem que el missatge “necessito energia” que el tumor envia al cos podria ser un tret que comparteixen tots els pacients. Treballem per desxifrar aquest “llenguatge” i, el que és més important, per aturar del tot la conversa.
Com funciona aquesta comunicació? Creiem que el tumor transmet un missatge als òrgans sans. Quan el missatge ha arribat i s’entén correctament, els òrgans sans poden respondre al tumor enviant energia. D’aquesta manera, el tumor pot rebre energia i continuar creixent. No obstant això, el que encara no sabem és: com s’envia aquest missatge? Quina és la naturalesa del missatge? Quina energia rep el tumor? Com se subministra aquesta energia? Com es fa servir?
Aquestes preguntes són les que impulsen la nostra recerca actual. Si podem desxifrar aquest codi i bloquejar la sol·licitud d’energia del tumor, què podria passar? Imagina un escenari en què el tumor ja no pugui expressar les necessitats que té o en què el cos deixi de respondre-li. Els pacients no malbarataran energia donant-la al tumor. Se sentiran més forts i “sans” i respondran millor als tractaments. De la mateixa manera, el tumor es posarà “a dieta” a mesura que es talli el subministrament d’energia i el creixement podria ser potencialment més lent. O el tumor podria ser més dèbil i fàcil de combatre.
És com matar dos ocells d’un tret. Sotmetem el tumor a una “dieta restringida en energia” i mantenim l’energia en el teixit sa per poder combatre el tumor. I, amb aquesta finalitat, mirem de trobar un tractament que pugui aturar la comunicació de sol·licitud d’energia entre el tumor i els òrgans sans. No és un escenari astorador? I la part més sorprenent d’aquesta idea encara no ha arribat. Imagina’t si aquesta demanda d’energia és la mateixa entre tumors de diferents pacients. Pots veure el potencial de tot això? Més persones es podrien beneficiar de la mateixa teràpia!
Tornem ara a la primera pregunta: guarirem mai el càncer? En la meva humil opinió, no hi haurà una sola cura. No el guarirem amb un sol tractament, sinó amb una combinació de teràpies. El que sí que podem fer és trobar un tractament que pugui posar el tumor “a dieta” i enfortir els pacients. Com més forts siguin els pacients, millor podran respondre a altres teràpies i combatre el càncer. En altres paraules, podem tenir una bona teràpia que podria ajudar a fer que altres teràpies funcionin millor.
Una última reflexió: no hem de perdre mai de vista el costat humà d’aquesta història. Els pacients són persones, com tu i com jo. Es mereixen viure una vida sana i plena. Això no és possible si cauen quan surten d’un cotxe i no hi poden tornar a entrar, o si no poden pujar les escales fins a l’habitació sense esgotar-se.
No he tingut mai càncer, però vaig perdre una persona molt propera per aquesta malaltia. No ho desitjaria ni al meu pitjor enemic. El dolor que vam sentir la meva família i jo, la sensació d’impotència i tot i això haver de ser fort perquè no ets tu qui té càncer. Potser has tingut una experiència semblant o potser l’ha tinguda un amic teu.
Per mitjà de la nostra feina i de la nostra petita contribució, esperem ajudar a evitar que algú passi per això de la manera en què ho vam haver de fer.
Si tu, com l’Eleonora, tens passió per la innovació i desig de causar un impacte real, planteja’t fer el següent pas en la teva carrera amb les nostres beques de doctorat INPhINIT! Presenta una sol·licitud per avançar en els límits de la ciència a les principals universitats o centres de recerca d’Espanya o de Portugal. La convocatòria del 2025 ja és oberta: inscriu-t’hi abans del 23 de gener (Incoming) o del 18 de febrer (Retaining) per iniciar un viatge cap a descobertes revolucionàries. Troba’n aquí tota la informació i fes el primer pas cap a un futur ple de possibilitats.
Entra 
