Bitcoin, Brexit, tarifa elèctrica, COVID i canvi climàtic: serem capaços d’aguantar-ho tot?

03 de novembre 2021

En un moment en què la pandèmia de la COVID-19 comença a amainar, sorgeixen vells i nous reptes en l’agenda econòmica i política. El canvi climàtic ha reprès amb força el protagonisme i el tauler geopolític continua en tensió per l’efecte del Brexit i altres discordances internacionals. Mentrestant, ens endinsem en un conflicte energètic sense precedents al mateix temps que les criptomonedes i altres noves economies ens proposen canviar les regles del joc. 

Aquests temes van ser el focus de la trobada virtual d’octubre dels becaris de la Fundació ”la Caixa”, en què van participar 12 experts del sector per debatre sobre aquests reptes i proposar algunes solucions, a més de fer-nos algunes recomanacions per mantenir-nos informats.

D’esquerra a dreta, de dalt a baix: Francisco Hernández Fernández, Agustín Sánchez-Arcilla Rosanas, Laura Cordero Herrera, Gerard Martín Escofet, José Miguel Pulido Villaverde, Christoph Semken, Samir Kadiri Díaz, Juan Llavador Peralt, Roy William Cobby Avaria, Alberto Gimeno Sanz, Antonio Barroso Villaescusa i Emilia Jordi, Diana Molina i Ainhoa Martín del Programa de Beques de la Fundació ”la Caixa”.D’esquerra a dreta, de dalt a baix: Francisco Hernández Fernández, Agustín Sánchez-Arcilla Rosanas, Laura Cordero Herrera, Gerard Martín Escofet, José Miguel Pulido Villaverde, Christoph Semken, Samir Kadiri Díaz, Juan Llavador Peralt, Roy William Cobby Avaria, Alberto Gimeno Sanz, Antonio Barroso Villaescusa i Emilia Jordi, Diana Molina i Ainhoa Martín del Programa de Beques de la Fundació ”la Caixa”.

El canvi climàtic, a l’ull de l’huracà

José Miguel Pulido, president de l’Associació de Becaris de la Fundació ”la Caixa”, va obrir la trobada apuntant temes per debatre: aquests reptes són resultat de decisions ciutadanes o han estat orquestrats per governs o per altres organismes? Hem après alguna cosa de la pandèmia per donar resposta a una altra gran crisi global, la climàtica?

Amb els efectes econòmics derivats del canvi climàtic es va iniciar el debat, ja que tots els becaris coincidien en la idea que és el repte més gran que afronten els sistemes financers del món. I sí, en podem aprendre, de la resposta a la pandèmia. “Al començament va seguir el patró de crisis anteriors: els bancs centrals van reaccionar per protegir el sistema financer. Però després hi va haver molta més diversitat en les apostes de diversos països. Es van qüestionar el que fins ara eren temes tabú en la gestió econòmica”, comentava Roy Cobby, estudiant de doctorat al King’s College London i editor a Data & Policy al Cambridge University Press. Entre aquestes respostes destaca, per exemple, la intervenció en la producció de vacunes als Estats Units, on es va forçar competidors comercials a treballar conjuntament. I, arreu del món, les restriccions de moviment. 

El canvi climàtic, no obstant, comporta un repte afegit, explicava Antonio Barroso, manager director a la consultora Teneo: “el problema principal és la inconsistència intertemporal entre els costos a curt termini d’adoptar mesures contra el canvi climàtic i els beneficis que té a llarg termini”. La solució per impulsar la presa de decisions en governs i altres organismes internacionals passa per “alinear incentius per prendre mesures contra el canvi climàtic, i combinar els principis democràtics perquè es prenguin les decisions necessàries”, segons Alberto Gimeno, estudiant d’un màster d’administració i direcció d’empreses a la London Business School.

La creixent preocupació ciutadana pel canvi climàtic és un aliat per a aquestes polítiques més verdes, apuntava Juan Llavador, estudiant de doctorat a la Universitat d’Estocolm: “hi està havent un canvi de paradigma en què els votants demanen aquestes polítiques”. De fet, l’abast dels reptes econòmics i socials és tan gran que requereix respostes conjuntes: “una demanda política estable, amb molta gent que demani aquest canvi i accepti el cost que té”, en paraules de Christoph Semken, que fa el doctorat a la Universitat Pompeu Fabra. 

Pot semblar una missió impossible, però Roy Cobby recordava altres moments històrics en què la resposta va ser global i ràpida: “després de la Segona Guerra Mundial, els països amb el Pla Marshall van tenir una transformació brutal de les economies en molt poc temps. Aquella transformació va ser molt més dramàtica del que ens cal per canviar a un tipus de vida més sostenible”.

De les polítiques energètiques, a les polítiques actives i les noves economies

La crisi energètica a Europa va ser un altre dels temes estrella, ja que es preveu que empitjori els anys vinents i que, a més, es traslladi a altres punts del planeta. Samir Kadir, economista a l’empresa Hydro-Québec, va ser molt clar: “l’energia s’encarirà moltíssim, si no es desenvolupen mètodes d’emmagatzematge amb un cost competitiu. Fins aleshores la guerra energètica continuarà i Europa no està preparada. Ni té independència energètica ni els organismes reguladors tenen un full de ruta per a aquestes situacions”. Sobre aquest últim punt, Francisco Hernández, estudiant de màster en dret internacional al Graduate Institute de Ginebra, va afegir que “el problema és que les decisions es prenen amb regulacions jurídiques antigues que ja no tenen sentit perquè la realitat ha anat canviant”.

Una vegada més, en països amb sistemes més flexibles potser les solucions arribaran abans. “La política fiscal i monetària europea té velocitats diferents, per això la recuperació a Europa després de la COVID està arribant més tard i serà més dèbil que als Estats Units. Els problemes d’inflació derivats de les cadenes de subministrament estan relacionats amb la feble recuperació de la crisi anterior”, explicava Roy Cobby.

I si concretem en el nostre país, la situació, segons Antonio Barroso, encara és més crítica: “estem veient les primeres tensions de mà d’obra amb un atur del 16 %. Hi ha països preparats per afrontar aquest repte mitjançant polítiques actives del mercat de treball. No obstant això, qualsevol organització internacional ens diu que a Espanya no som bons en polítiques per formar la gent i combatre l’atur”. 

Potser la resposta passarà per l’eclosió de les noves economies, sobretot gràcies a la tecnologia, encara que poden no ser solucions sostenibles. Laura Cordero, consultora independent en finances inclusives, comentava que “la tecnologia en què es basen les criptomonedes, per exemple, és molt revolucionària a llarg termini. La flexibilitat i traçabilitat que tenen és aplicable a moltes indústries. D’altra banda, però, el consum energètic d’aquestes tecnologies és un repte. A més, hi ha molts governs que miren el bitcoin i altres criptomonedes amb desconfiança i escepticisme. Ja mouen molts diners i caldrà veure si es poden regular i poden esdevenir una alternativa real”. En aquesta direcció, Francisco Hernández apuntava una resposta del banc central al bitcoin que es diu CBDC. “El CBCD és un instrument molt prometedor en termes polítics, jurídics i econòmics perquè proposa una transformació de l’euro físic a la seva forma digital”, ens va explicar.

La ciutadania, la peça clau per atacar molts d’aquestes reptes

Durant tota la conversa, les persones —com a individus i com a col·lectiu— van sorgir una vegada i una altra com a actors imprescindibles dels canvis que s’acosten. I perquè es puguin liderar amb criteri calen millores en la formació econòmica de les persones i processos participatius que les tinguin en compte. Hi ha exemples d’això últim a cabassos, com a l’Agència d’Innovació Sueca, que inclou els ciutadans en la presa de decisions per emprar els fons europeus en la transformació energètica. En altres països, els sindicats amb presència en molts consells empresarials participen en plans de descarbonització i en altres diàlegs sobre polítiques actives i altres estratègies de canvi. 

Però és important que les noves normatives i l’oferta de consum no agreugin encara més les desigualtats socioeconòmiques. Per això, deia Alberto Gimeno, els consumidors han de tenir una capacitat de decisió real. Per exemple, “si fem obligatori que tothom tingui un cotxe elèctric, les persones que només poden accedir a cotxes de segona mà seran les més damnificades”. 

Una participació activa de la ciutadania comença amb persones ben informades. Per això, els becaris d’aquesta trobada van llançar recomanacions de fons per entendre millor els temes que es van tractar durant aquest debat, i altres d’economia general.

Per iniciar-se

Roy Cobby a Twitter – Al seu compte a Twitter, aquest becari parla de temes de política econòmica i desenvolupament.

En pocas palabras – Sèrie de documentals curts de Netflix de la productora estatunidenca Vox que introdueixen en pocs minuts temes tan complexos com les criptomonedes o el mercat de valors. Al seu canal de YouTube es poden veure altres vídeos semblants.

Wendover productions - Canal de YouTube que analitza en menys de 20 minuts una gran varietat de temes d’àmbit econòmic, geogràfic i polític. 

Eleccions franceses - El becari Antonio Barroso recomana seguir els debats polítics i econòmics que tindran lloc l’any vinent per les eleccions a França, ja que acostumen a ser molt il·lustratius dels desacords i reptes polítics, en tractar temes de polítiques públiques.

Nada es gratis - Blog d’economia en castellà, amb contribucions recurrents de diversos becaris de la Fundació ”la Caixa”, que acosta la recerca econòmica al públic general. 

Trade talk podcasts - Podcast en anglès sobre temes d’economia del comerç i política explicats de manera senzilla per a tots els públics. 

Chartbooke - Newsletter de l’historiador Adam Tooze amb articles, dades estadístiques, enllaços, recomanacions i més coses sobre economia.

Joe Weisenthal - Canal de Twitter del coamfitrió del podcast Odd Lots de Bloomberg en què discuteixen sobre modes del mercat.

Jon Sindreu – Els articles que publica al Wall Street Journal, en anglès, tracten sobre els mercats financers i la indústria del transport mundial.

Per aprofundir

El cisne negro - Assaig sobre la teoria del cigne negre, l’impacte i les conseqüències del successos improbables i impredictibles, escrit per Taleb Nassim.

Climate Crisis and the Global Green New Deal – Llibre de Noam Chomsky i Robert Pollin sobre el Green New Deal, un conjunt de propostes polítiques per ajudar a abordar l’escalfament o global i la crisi financera, en què proporcionen càlculs sobre el petit cost que té fer polítiques més equitatives. 

Banc Internacional de Pagaments – Té diversos informes accessibles sobre temes de criptomonedes. 

OMC - Al web de l’Organització Mundial del Comerç es publiquen notícies en castellà sobre diversos temes del sector.

OCDE – L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics disposa a la seva pàgina web de dades i anàlisis sobre polítiques econòmiques i socials en diversos sectors.

UNCTAD - La Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament i els seus informes anuals també són una bona font que sovint ofereix perspectives més diverses al sector.

Institut d’Innovació i Public Purpose – Aquest institut de l’University College London té un canal de YouTube amb xerrades entre les quals s’inclouen temàtiques com el canvi climàtic i les divises.

Segueix-nos twitter instagram facebook youtube