Més de 40 anys impulsant la carrera de les científiques del futur

11 de febrer 2022

L’absència de referents femenins a les aules és tan sols un exemple de la invisibilitat de moltes de les fites de les dones al llarg de la història de la ciència. Nettie Stevens, descobridora dels cromosomes que determinen el sexe, o Lise Meitner, “mare” de la fissió nuclear, són només dues d’una llarga llista a la qual encara s’ha de fer justícia.
 
Continuen existint estereotips i si hi ha una manera de canviar-los és amb exemples. 
 
Des de l’any 2016, cada 11 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, una data per reivindicar la feina de les dones a la comunitat científica i la tecnologia i inspirar i empoderar les mes joves. Avui, tres joves, entre elles, ls becària de grau universitari de la Fundació ”la Caixa”, Candela Alapont Botía, xerren amb dues professionals consolidades i també becàries, Anna Ferré Mateu i Susana Pérez Gutthann, totes dues científiques i amb una trajectòria professional i vital en la qual inspirar-se.

Des del setembre del 2021, Anna Ferré Mateu és Severo Ochoa Advanced Fellow a l’Institut d’Astrofísica de Canàries (IAC), on estudia la vida i la mort de les galàxies. Susana Pérez Gutthann és vicepresidenta i cap d’epidemiologia del Research Triangle Institute, on dirigeix un equip de 40 epidemiòlegs i personal de recerca. 
 
 Com us imagineu una científica? Pregunta la Susana a les més joves.
 
“Amb la ment oberta i curiosa, compromesa a millorar la nostra manera de viure”, respon Candela Alapont Botía, estudiant del grau de Bioquímica i Ciències Biomèdiques a la Universitat de València. La Candela és una de les joves que enguany han rebut una beca de grau universitari de la Fundació ”la Caixa” i, tot i que és ben jove, té un currículum excepcional: va rebre el Premi Extraordinari de Batxillerat de la Comunitat Valenciana i també ha rebut diversos premis locals de literatura. 

“En un laboratori, amb bata blanca i amb gent de molts altres països”, diu Rita Claudio Loste, estudiant de 6è de primària al Col·legi Infant Jesús de Barcelona. A la Rita li encanta resoldre problemes de matemàtiques. “Són molt divertides!”, diu. 

“Intel·ligents i també una mica esbojarrades”, les defineix Carla Viñals Hernández, estudiant de 1r d’ESO a l’IES Alcàsser de València. “A la meva família hi ha moltes científiques”, comenta. Però per a ella encara és massa d’hora per decidir-se. “Tot i que m’agrada molt la informàtica, també m’encanta l’handbol i tocar el violí. M’agrada tot!” 

 

 

I tu, Candela, per què vas decidir estudiar biomedicina? Li pregunta la Anna

Candela: M'intriga conèixer amb precisió com funciona i es regula el nostre organisme a nivell molecular, amb l'objectiu de poder contribuir a l'avanç en el coneixement de la salut humana. Alguna cosa que m'atreu d'aquestes disciplines és que tenen un caràcter multidisciplinari—es recolzen en la Biologia, Química, Física i Medicina—i es divideixen en múltiples camps, com la genètica.

Allò que més m'interessa és el sistema nerviós: concretament, el cervell i el funcionament de processos tan complexos com l'aprenentatge, la memòria i els records. Crec que és un camp amb moltes incògnites que m'agradaria ajudar a resoldre.

La Candela, la Rita i la Carla, inquietes i àvides de coneixement, també tenien moltes preguntes per a la Susana i l’Anna. 
 
Carla: Per què vas decidir ser científica?
 
Anna: Sempre he volgut ser astronauta, tot i que les matemàtiques no eren el meu fort. Però m’hi vaig entossudir i quan havia de triar la carrera vaig escollir Física i després Astrofísica, perquè de totes les maneres com et pots convertir en astronauta (enginyer, metge, biòleg...) aquesta em semblava la més interessant de totes. Qui no aixeca els ulls al cel i es pregunta d’on venim?
 
Susana: L’avi i el pare eren metges, i des de petita sempre vaig tenir clar que estudiaria Medicina. A l’hospital em vaig adonar que, a més de l’atenció als pacients, era molt important la ciència darrere dels diagnòstics i les decisions terapèutiques. Per això em vaig especialitzar als Estats Units en salut pública i epidemiologia: l’estudi de la freqüència i distribució de malalties, els factors de risc que tenen i com prevenir-les.
 
Candela: Què és el més sorprenent que has fet com a científica? Un moment uau.
 
Anna: De moments uau n’hi ha diversos i, a mesura que avances en la carrera científica, van prenent formes diferents. Per exemple, durant el doctorat vaig flipar quan vaig anar a fer observació amb el telescopi VLT de Xile per primera vegada. El lloc, el cel, el silenci… I després, treballar amb aquestes dades i publicar-les va ser una satisfacció enorme! Un altre moment uau, més endavant en la meva carrera, va ser quan per fi vam trobar la primera galàxia relíquia, que feia uns quants anys que buscàvem. Són galàxies que han quedat congelades en el temps, quan l’univers tenia només uns quatre mil milions d’anys, de manera que ara les veiem així mateix. Trobar-ne una va ser com buscar una agulla en un paller, però gràcies a les meves observacions i anàlisis vam poder confirmar la primera de l’espècie. 
 
Susana: En la ciència i en molts camps el que compta és la perseverança, la feina intensa i continuada. Si estàs preparada, pots aprofitar oportunitats en el moment just. És com estar pendent de l’onada i començar a nedar amb potència en el moment just per arribar a la platja tot i tenir la marea en contra. Cada vegada que miro enrere, m’emociona pensar en l’equip de recerca tan fantàstic que hem format al llarg dels anys i els reptes que hem afrontat juntes al Research Triangle Institute. 
 
Rita: La ciència és cosa de noies i nois, veritat?
 
Anna: Absolutament cert! No obstant això, hi ha majoria de nois quan vas pujant de càrrec, però a la carrera i fins i tot en el doctorat, en el meu cas, érem pràcticament 50/50. El problema ve després, se’n diu “sostre de vidre” i és una mena de topall que no permet a les dones avançar més en la trajectòria professional… Però entre tots i totes estem picant aquest sostre perquè es trenqui d’una vegada!
 
Carla: Anna, tu volies anar a la Lluna i a l’Antàrtida. Per què?
 
Anna: Des de ben petita he viatjat arreu del món amb la família. Teníem una autocaravana i anàvem a esquiar, a la muntanya… Aquest afany per explorar em ve d’aleshores. L’Antàrtida és l’únic continent que em falta visitar* i, quan hagi fet això, i com que ja he viscut el més lluny possible de Barcelona (Hawaii i Austràlia), el pas següent és sortir de la Terra, oi?
 
*L’Anna ha estat seleccionada en el programa Homeward Bound, que culmina amb una expedició a l’Antàrtida prevista per al novembre del 2022.
 
Rita: Quina és la teva galàxia preferida?
 
Anna: Això és com si et preguntessin quin és el teu familiar preferit, quin dilema! Si n’hagués de dir una, jo diria que les galàxies relíquia, perquè els he dedicat molt temps de recerca i per a mi gairebé són la nina dels ulls. 
 
Candela: Susana, com es lidera un equip de recerca?
 
Susana: El més important és conèixer bé les persones de l’equip i procurar veure els reptes i projectes des de la seva perspectiva individual, conèixer què els motiva, quins punts forts els caracteritzen i també quins problemes tenen. I, d’aquesta manera, crear un ambient on cada persona pugui sentir-se confortable en contribuir i créixer professionalment, sentir el suport dels altres i no estar sola en els moments d’incertesa i de risc.
 
Rita: Què ha de tenir una nena per arribar a ser científica?
 
Susana: Exactament el mateix que els nens. El talent per poder aprendre i la motivació i suport per desenvolupar-nos en el camp que triem. Això sí, les nenes necessiten encara una dosi extra de motivació personal i de suport de l’entorn, i esforçar-se a no fer cas de les expectatives limitades que una part de la societat té per a elles.
 
Candela: Quins són els pros i els contres de ser científica?

 

 
Un missatge per a les científiques del futur?
 
Anna: No deixeu que ningú us digui què podeu ser o què no. Científiques, artistes, jutgesses, policies, bomberes… Si en teniu ganes i us interessa, llanceu-vos-hi! I, sobretot, envolteu-vos de gent que us faci costat i us ajudi en el camí. Som moltes les que exercim de mentores. Si teniu dubtes, pregunteu, de segur que n’hi ha alguna que us pot donar un cop de mà.
 
Susana: Aquest camp exigeix dedicació i perseverança. Si en teniu, que no us distregui res, per més soroll que facin els que pensen que la ciència no és cosa de nenes o de dones. I que mai no us faci sentir cap complex buscar l’ajuda de les dones i dels homes en el vostre camp científic que us puguin donar suport i ajudar a tirar endavant.
 
Candela: Heu pres una gran decisió. Serà un camí llarg i haurem de donar el millor de nosaltres mateixes, però el que és important és aprendre i gaudir del camí.

 

Segueix-nos twitter instagram facebook youtube