L’univers del còmic ha entrat en una fase d’expansió accelerada. Als joves, que sempre han trobat en el còmic i l’animació un format més proper al seu moment vital, i als veterans del còmic, que els veneren com a obres de culte, s’hi suma ara una audiència cada vegada més diversa: pares i mares que ja no veuen el còmic com una historieta sense més, mestres que els fan servir per connectar continguts de més profunditat amb els alumnes, adults que descobreixen que l’art d’una bona història amb il·lustracions creatives apel·la als seus interessos i emocions d’una manera única.

Per això avui, amb motiu de Sant Jordi, parlem amb dos experts del món del còmic sobre el boom que està experimentant i què li auguren al sector, com també el seu potencial comunicatiu i educatiu, més enllà de l’entreteniment.

Un manga per a cada un de nosaltres

Després de la pandèmia, el mercat del manga a Espanya va experimentar un creixement sense precedents. El còmic japonès ja va tenir un primer boom els anys noranta amb la irrupció de l’animació japonesa a la televisió. “Des de petit, sempre em cridava molt l’atenció tot el que estava relacionat amb el Japó. Quan va esclatar el boom de sèries com Dragon Ball, Caballeros del zodiaco, Ranma ½ o Oliver y Benji, va acabar de germinar aquella llavor.” Quan en va tenir l’oportunitat, Marc Bernabé no va dubtar a mudar-se a Osaka a estudiar un màster en didàctica del japonès amb una beca de la Fundació ”la Caixa”. Vint anys més tard és un reconegut traductor i intèrpret professional de japonès, especialitzat en manga i anime, i codirigeix la seva pròpia empresa, Daruma Serveis Lingüístics, SL.

Però el còmic ha tornat amb més força que mai, tot i que no se n’havia anat mai del tot. “El confinament va abocar gasolina a un foc que ja cremava. S’està vivint un boom mai vist a Occident. No s’havia posat mai tanta animació, videojocs i còmics a disposició del públic”, explica el Marc.

Marc Bernabé, traductor i intèrpret professional de japonès especialitzat en manga i anime.

Una època aclaparadora i impensable per a qui es dedica al sector, diu, però també un somni fet realitat. Un somni que per al Marc es va començar a forjar de petit, i que l’ha dut a traduir des del més comercial en el món del manga, fins a còmics ambientats en un temple budista del segle xiv, “amb tot l’argot dels monjos i els tripijocs polítics de l’època”. O de gastronomia, com Oishinbo, que s’endinsa en els ingredients, les preparacions, els gustos i les textures... “En aquests casos, la traducció és molt complicada, i les tasques de documentació poden ser molt àrdues”, explica. 

Apunta una vegada i una altra que el còmic és molt més que una lectura entretinguda, que una historieta. De fet, les seves temàtiques, a diferència del que pensen molts, admeten tota mena d’estils i arguments. “Actualment, al Japó, es publiquen gairebé 13.000 obres de manga noves cada any. Seria molt simplista reduir-ho a ‘còmics per al públic juvenil’. Té un potencial comunicatiu i pedagògic enorme”, diu el Marc. 

A Espanya, encara que hi ha exemples de còmics educatius, com la col·lecció “La otra h” de l’editorial Herder, “el sector encara és molt tímid comparat amb el que hi ha al Japó”, apunta el Marc. Passa el mateix amb el format digital. Des de l’any 2017 és el que ha generat més vendes i més beneficis respecte de la indústria editorial en paper, però aquí, “encara avui, el paper és l’única manera d’accedir al manga, amb algunes honroses excepcions, com el web manga plus”. 

El Japó, diu, marca el camí i indubtablement, en un futur, viurem un fenomen semblant a la resta del món. “Tant el format digital com el còmic pedagògic són dues vetes per explorar i explotar. Des d’aquí convido els futurs experts i expertes a fer aquest pas!”

El còmic també conquereix el món digital

Obrint-se camí en aquest àmbit jove i emergent trobem la dibuixant, historietista i investigadora Margarita Molina, que ens explica des de l’altra banda del Pacífic les primeres fites en el món del còmic digital i pedagògic. 

Margarita Molina, dibuixant, historietista i investigadora de doctorat a la Universitat del Quebec a Mont-real.

Actualment, la Margarita fa un doctorat en Estudis i Pràctiques de les Arts de la Universitat del Quebec a Mont-real, on investiga l’adaptació virtual del còmic amb una beca de la Fundació ”la Caixa”. “Concretament, els còmics digitals que exploren el caràcter interactiu i multimodal i que integren sons, moviments, gestos i accions en el binomi text-imatge del còmic tradicional que tots coneixem.” 

Tot això, amb la finalitat de fer un retrat clar i precís del còmic digital com a mitjà. “Espero facilitar-ne la comprensió tant a lectors primerencs com als amants de les noves narracions digitals, als educadors i sobretot als creadors”, explica la Margarita.

Fa uns mesos, publicava 2, un còmic digital interactiu en què el lector decideix el final. “Sempre he estat aficionada als llibres ‘Tria la teva aventura’ i als videojocs d’aventura gràfica. Em seduïa la idea que el tema principal del còmic i la seva estructura narrativa poguessin estar lligats estretament l’un a l’altre.” A 2, un còmic pràcticament del tot en blanc i negre, la Margarita fa servir el color i el so per diferenciar el món normal i el món a l’interior de la corrala (a Madrid especialment, casa de veïns antiga constituïda per habitatges petits als quals s’accedeix per galeries o passadissos que donen a un gran pati interior) i a l’altra banda del mirall. El dibuix en blanc i negre és més que un recurs comunicatiu per a la Margarita, que es declara una fan de les novel·les gràfiques sense massa floritures. “Adoro el còmic en blanc i negre, el dibuix a pinzell amb tinta xinesa que no necessita color per lluir. En aquest estil, els meus màxims referents gràfics són Hugo Pratt, José Muñoz, Enric Sió, Jacques Tardi, François Boucq, Jillian Tamaki…”

Vinyeta del còmic digital 2, de Margarita Molina

Fa poc, una professora taiwanesa hi va contactar per explicar-li que estava utilitzant el còmic per fer una sèrie d’activitats de transficcionalització amb els alumnes. “El caràcter obert de la història, en què el lector és lliure d’interpretar el perquè de les accions que fan diversos personatges, es presta especialment bé a fer que els alumnes completin la història. Vaig sentir una gran emoció en veure que la meva obra estava servint per a aquesta mena d’activitats creatives en l’entorn escolar”, explica.

La Margarita també ha participat en altres projectes de caràcter pedagògic, com el projecte Caravane 2.0, que té com a objectiu desenvolupar les competències comunicatives multimodals en alumnes de primària d’entorns desafavorits a través de l’execució d’àlbums il·lustrats impresos i digitals. “Vaig estar directament implicada en el desenvolupament del vessant digital del projecte, però també en l’execució dels tallers a classe. Va ser molt gratificant veure la facilitat amb què els alumnes comprenen que poden transmetre un missatge, crear un ambient o un doble sentit amb un so, amb moviment o amb una acció, i no tan sols amb imatges fixes i text.”

Un exemple de l’auge i la integració del còmic en els programes educatius, cada vegada més interessats pels mitjans multimodals. “Rodolphe Töpffer, pedagog suís considerat el pare del còmic a Europa, ja augurava un bon futur al mitjà en aquest sentit”, conclou. 

Recomanacions amb motiu de Sant Jordi, Dia Mundial del Llibre

Tot i que li costa decidir-se per un còmic en concret, el Marc ens recomana el manga AKIRA de Katsuhiro Otomo: “És una obra mestra del còmic japonès. Actualment, 40 anys després que Katsuhiro Otomo hi comencés a treballar, continua tan al·lucinant i trepidant com el primer dia. AKIRA va ser l’obra que va començar a obrir la porta del manga i l’anime a tot Occident”.

I per mantenir-se al dia de les últimes tendències i novetats sobre el sector a les xarxes:

- Bamf!: “És un streamer que parla de còmics en general i fa entrevistes, ressenyes i recomanacions en un xou molt entretingut”.

- Ramen para Dos: “El principal canal d’informació sobre manga i anime. Un torrent d’informació!”. 

La Margarita opta per Boca de diablo de Jerome Charyn i François Boucq, publicat a Espanya per l’editorial Norma. “Es va publicar el 1990, però podria ser interessant per (re)descobrir la conjuntura actual de la guerra entre Ucraïna si Rússia”, diu. “Tracta la història d’un orfe ucraïnès que es converteix en espia del KGB. És tràgica i dura, però també fantàstica, amb un guió rodó. L’estil gràfic de Boucq hi encaixa a la perfecció.” L’artista de còmics francès, diu, és un dels seus dibuixants preferits. “En aquest grup de mestres en què també hi ha figures com Will Eisner i el nostre Carlos Giménez. Capaços de transmetre tant el drama com l’humor d’una manera excepcional i amb un estil polivalent i personal.”

Dels mateixos autors, i amb una història de l’univers soviètic, recomana Little Tulip. “És més recent i potser més fàcil de trobar en llibreries.”

Per acabar, també ens recomana el canal de YouTube Salón del Cómic de Santa Cruz: “Crec que és el que pot interessar més a tota mena de públic. La fundació Cine+Comics publica assíduament entrevistes a autors i autores, i també xerrades i conferències sobre còmic. Hi ha molta diversitat i una gran quantitat de contingut”. I alguns podcasts en anglès i francès: “9e Art – le podcast de la cité Internationale de la Bande Dessinée et de l’Image” de Angoulême, “Make it, then tell everybody” de Dan Berry i “Nouvelles Narrations” de Benjamin Hoget.