Filosofia del segle XXI. A quins reptes s’enfronta actualment?

30 de novembre 2021

Aquest mes se celebrava el Dia Mundial de la Filosofia, que va instaurar el 2005 la Unesco per recordar la necessitat de connectar la natura amb la humanitat, el que és possible conèixer amb allò que volem fer i que hauríem de fer.

El 2021, quan els límits entre el que és possible i el que és ètic ja es qüestionen de manera habitual, el focus es posa en les persones, en les interaccions amb el seu entorn i en com afrontem col·lectivament els grans reptes contemporanis. 

En aquest terreny pantanós, però interessant i determinant per al nostre futur, ens endinsem en una conversa amb tres becaris de la Fundació ”la Caixa”: Aida Roigé, Saray Ayala i Pau Guinart

Equilibris filosòfics

En quins casos és acceptable l’eutanàsia? Quins riscos morals comporta oferir manipulació genètica d’embrions, i no oferir-la, si és legal en altres països? I a l’hora de prioritzar pacients per a operacions mèdiques, hem de fer servir com a criteri la gravetat de la condició o la probabilitat de la recuperació? 

Aida Roigé, filòsofa especialitzada en ciència cognitiva, assenyala que en qüestions com aquestes la filosofia hi té molt per aportar. “Si donem per descomptat que hi ha accions que són moralment incorrectes i altres que no, això sens dubte s’ha de reflectir a la nostra legislació”, diu.

Nascuda a Reus, l’Aida va cursar amb el suport d’una beca de la Fundació ”la Caixa” un màster en filosofia a la Universitat de la Colúmbia Britànica (Vancouver, el Canadà). Actualment imparteix classes de filosofia de la ment i ètica aplicada a la Universitat de Maryland (EUA), on està acabant el doctorat. Al mateix temps, forma part del comitè d’ètica de l’hospital Capital Area Medical Center, on debaten i decideixen sobre qüestions ètiques que sorgeixen de l’atenció als pacients.

L'Aida Roigé imparteix classes de filosofia de la ment i ètica aplicada a la Universitat de Maryland (EUA).L'Aida Roigé imparteix classes de filosofia de la ment i ètica aplicada a la Universitat de Maryland (EUA).

L’Aida defensa la necessitat de conèixer les conclusions de la filosofia de la ciència cognitiva més enllà de la comunitat experta. De fet, ja fa molt anys que organitzacions, empreses i entitats reguladores han pres nota de les descobertes en aquesta àrea i les han incorporades a la seva manera de fer les coses. Per exemple: quina diferència pot marcar en una enquesta que ens preguntin “està d’acord amb...?” en comptes de l’expressió, més oberta, “què pensa de...?”. 

La formulació de les enquestes pot encaminar un resultat, ens explica. Canviar el preu d’un producte considerat de luxe també influeix en l’apreciació que en fem: “com més car el vi i la roba, més ens agrada”, diu. I esmenta casos fins i tot més controvertits: “Convertir la feina de repartir encàrrecs o conduir passatgers en un joc, gratificant en si mateix, en comptes de gratificar mitjançant la recompensa econòmica. Tan sols sabent com funciona la ment / el cervell podrem prendre les decisions que ens convenen més, en comptes d’aquells envers les quals ens inclinem pel fet de ser un producte de l’evolució”, explica. 

De vegades, fins i tot és lícit posar en qüestió la filosofia mateixa com a sistema, ens explica Saray Ayala: “Es poden llegir els «pares» de la filosofia sense que importi que siguin això, sempre pares? I sense que importi que s’hagin dedicar a estudiar aquells temes i no uns altres. S’assumia, i molts encara ho assumeixen, que la filosofia es pot fer des d’una butaca abstracta, sense tacar-se les mans de quotidianitat, del que passa al carrer.

Saray Ayala es presenta com una persona de gènere no binari i per això es defineix amb un llenguatge neutre. És professori de filosofia a la Universitat Estatal de Califòrnia a Sacramento i assenyala que la beca de la Fundació ”la Caixa” que li van concedir el 2006 va suposar un canvi radical a la seva vida i la relació que té amb la filosofia. En aquesta estada de dos anys, durant els quals va escriure la tesi doctoral sobre la manera en què el cos i l’entorn modelen els processos cognitius, va reprendre la filosofia com “una cosa pràctica que ens pot ajudar a millorar el món i les nostres vides”, diu. I va recuperar la confiança, i ara treballa en les estratègies de resistència contra la injustícia relacionada amb el sexe i la raça, i la relació entre individus i el seu entorn en situacions moralment controvertides.

Saray Ayala es professori de filosofia a la Universitat Estatal de Califòrnia a Sacramento.Saray Ayala es professori de filosofia a la Universitat Estatal de Califòrnia a Sacramento.

Va ser durant una estada a l’Institut Tecnològic de Massachusetts i la Universitat Carlos III de Madrid que li Saray va començar a barallar-se amb les qüestions morals que, diu, li feien perdre la son. Això que “ens ajuda a pensar el món i entendre’l”. I citant tota una nova subdisciplina dins de la filosofia dedicada a l’enginyeria dels conceptes —quins conceptes, quin significats són millors per entendre la realitat que ens envolta?—, explica: “Els conceptes són eines que hem fet els humans per poder entendre la complexitat del món. De la mateixa manera que un tornavís ens ajuda a treure un cargol, un bon concepte ens ajuda a pensar el món i entendre’l. Si aquestes eines sempre les han dissenyades la mateixa mena de persones amb els mateixos interessos i les mateixes posicions socials, és raonable pensar que moltes d’aquestes eines estan esbiaixades per mostrar-nos només una part del món”.

Per a Pau Guinart la resposta a aquesta i moltes altres preguntes pot venir de l'storytelling. És a dir, en comptes de centrar el pes en una teoria, narrar una història que captiva i alhora transmet un missatge clar. Per a ell, de tornada a Barcelona després d’una estada als Estats Units de 10 anys, aquesta va ser la manera de combinar totes les inquietuds que tenia.

Pau Guinart és un filòsof inquiet. La seva obsessió per les tragèdies gregues i la idea d’adaptar-les al cinema li va canviar la perspectiva vital. Pau Guinart és un filòsof inquiet. La seva obsessió per les tragèdies gregues i la idea d’adaptar-les al cinema li va canviar la perspectiva vital.

Potser ja es tractava d’això quan aquest empordanès es va enfilar a 22 anys en un carro tirat per un ase per recórrer Catalunya amb un amic. Aquella aventura li va donar visibilitat. “Se’m van obrir portes”, reconeix ara amb perspectiva. Una va ser poder estudiar un màster en tragèdia grega a la Universitat d’Exeter (Gran Bretanya). Curiosament, allò li va fer de trampolí al món del cinema primer —va estudiar a Los Angeles, va treballar per al festival Sundance i el Palo Alto Film Festival...— i els documentals després, com un que va ser sobre l’Empordà i en el qual va entrevistar personalitats com Pasqual Maragall, Ferran Adrià o el filòsof Xavier Rubert de Ventós. La beca que va obtenir de la Fundació ”la Caixa” li va permetre fer el màster de cinema a la New York Film Academy.

El Pau és un filòsof inquiet, i la seva obsessió per les tragèdies gregues i la idea d’adaptar-les al cinema —la unió de tots els arts— per continuar explicant els que han estat els grans dilemes de la humanitat li va canviar la perspectiva vital. “A partir d’aleshores, per a mi la vida era molt més positiva. Tot i que pot semblar que la tragèdia és al revés, però no. La lectura que en fa Nietzsche, i que subscric, és la idea de reafirmar la vida fins i tot en les situacions més difícils, més extremes”.

Els futurs de la filosofia

En un futur, a l’Aida li agradaria aplicar el seu coneixement a alguna empresa, societat o entitat reguladora. Citant l’anomenada empirically informed policy making, esmenta els casos de testimonis que han presenciat un delicte durant pocs segons. “Se sap que no són gaire fiables a l’hora de reconèixer la cara del delinqüent (especialment si és d’una raça diferent), de manera que s’hauria de reduir el pes probatori d’aquests testimonis”, diu. O el temps que passem a la consulta mèdica. Com ens influeix? “S’ha comprovat que el pacient se sent millor, té la sensació que algú l’està cuidant. Aquest gest tan petit podria reduir la ingesta d’analgèsics i els seus efectes secundaris”, conclou l’Aida.

I tornant a l’origen de la injustícia i les formes de resistir, li Saray cita el llibre Como vaya yo y lo encuentre, de Mar Gallego, en què es parla de les formes de resistència no reconegudes de moltes dones de la seva terra, Andalusia; als patis, al carrer i a les tertúlies al voltant de la taula. “Sentir-les no és fàcil. Hem de ser capacis d’imaginar el món d’una manera molt diferent de com ens pensem que és. Hem de ser valentis per acceptar que podem estar equivocadis”, conclou. 

En el cas de Pau, els seus interessos continuen trencant fronteres. Li interessava també el paisatge, i com aquest influeix en la personalitat dels artistes. I allí estava Dalí per a ajudar-lo, en una tesi de doctorat que veurà la llum en forma de llibre al setembre. Però gràcies a la seva capacitat per l’storytelling ha impartit també classes en la ESADE Business Schools. Allí estudia les maneres en què les narratives estan en la base de tota empresa o organització, i com sovint és necessari "desconstruir-les per a ser conscients de l'important que són per a conscienciar a la gent". I es recolza de nou en els clàssics, en la Poètica d'Aristòtil, que assegura és "un dels millors tractats que s'han conservat sobre literatura i sobre com fer storytelling, i que contínua 100% vigent. Hi ha coses que són eternes, i hi ha coses que no. I jo crec que el storytelling ho és".

La immediatesa i la pressa que ens envaeix a través de pantalles, el consum continu, han donat lloc noves formes d’entendre’ns com a individus i com a societat. La filosofia pot i ha de continuar contribuint a donar solució als problemes als quals ens enfrontem.

"Parem, pensem, preguntem des de diferents perspectives... En management cada dia es parla més del degrowth, de decreixement econòmic. Créixer pel fet de créixer, valorar els països pel seu producte interior brut, ja no té sentit. Avui dia, fa falta una filosofia de l'equilibri, de la sostenibilitat, de la recuperació i la conservació..." conclou Pau.

Segueix-nos twitter instagram facebook youtube