De l’emergència, a la injustícia climàtica: Com es prenen les decisions?

28 d’octubre 2021

Les inundacions i les sequeres, les onades de calor i els incendis, les epidèmies en l’agricultura i l’amenaça d’altres epidèmies de salut, noves migracions humanes a casa de la fam i la pobresa… I la llista podria continuar i continuar, ja que els efectes del canvi climàtic al planeta són tants com els reptes que representen. 

Ens afecten a tots, i cada vegada ocupen més espai a les notícies de cap a cap del planeta, perquè ja són més que una possibilitat: el canvi climàtic és ara una realitat urgent. “Si la COVID els sembla insuportable, les conseqüències del canvi climàtic seran molt pitjors”, sentenciava fa uns dies Howard Catton, director general del Consell Internacional d’Infermeres (CIE), sobre l’informe L’argument de la salut per a l’acció climàtica, publicat en anglès per l’OMS (The Health Argument for Climate Action).

A pocs dies de la cimera sobre el clima de l’ONU, la COP26, que enguany té lloc a Glasgow, parlem amb tres becaris de la Fundació ”la Caixa”: Ana Rodríguez, Laura García-Portela i Kayin Venner, que ens expliquen algunes de les accions que han tingut èxit i la urgència d’emprendre’n moltes altres de manera global i coordinada. 

Els més vulnerables, els més afectats

Ana Rodríguez va cursar, amb una beca de la Fundació ”la Caixa”, un màster en planificació rural per al desenvolupament a la Universitat de Guelph, al Canadà. Des d’aleshores, la seva feina en temes relacionats amb la gestió ambiental i el canvi climàtic l’ha duta a col·laborar amb diverses ONG a Ghana, el Perú i Hondures. “El repte climàtic transcendeix fronteres i exigeix una solució global. Els canvis ja estan en marxa i cal un compromís internacional fort per prendre mesures que contribueixin a estabilitzar la temperatura”, comenta.

Ana Rodríguez gestiona projectes d'adaptació al canvi climàtic. La seva feina l'ha duta a col·laborar amb diverses ONG a Ghana, el Perú i Hondures.Ana Rodríguez gestiona projectes d'adaptació al canvi climàtic. La seva feina l'ha duta a col·laborar amb diverses ONG a Ghana, el Perú i Hondures.

L’Ana recorre a la recent intervenció de la màxima responsable de les Nacions Unides en matèria de canvi climàtic, Patricia Espinosa, per tocar el viu i interpel·lar els països més rics. “Malgrat l’escassa contribució dels països menys desenvolupats a les emissions globals, aquests països estan sent i seran els més afectats.” I el seu impacte en la seguretat alimentària continuarà nodrint l’espiral de pobresa.

A més, si els avenços per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic ja eren insuficients, les necessitats i urgències que ha provocat la COVID-19 han desplaçat l’agenda climàtica a un segon pla. Per això, explica l’Ana, hem d’assegurar els recursos per implementar plans d’adaptació a tots els països. “La imminent COP26 ha d’incloure acords de suport financer entre els països que han estat històricament grans emissors de gasos amb efecte d’hivernacle (GEI) i els més vulnerables”, diu l’Ana. 

La natura amb personalitat jurídica

Aquest sentiment d’injustícia climàtica també el comparteix l’holandès Kayin Venner, que actualment està fent un doctorat al Basque Centre for Climate Change (BC3). “Els privilegiats escapen a les conseqüències del canvi climàtic mentre que els més pobres les pateixen de manera desproporcionada”, explica.

Kayin Venner investiga els interessos, les tensions econòmiques i polítiques destinades a combatre el canvi climàtic.Kayin Venner investiga els interessos, les tensions econòmiques i polítiques destinades a combatre el canvi climàtic.

L’amoïna que algunes polítiques destinades a ajudar les comunitats a adaptar-se al canvi climàtic, de fet, estan accentuant les desigualtats i fins i tot creant-ne de noves. La clau, ens diu, és observar les dinàmiques financeres subjacents, com ara el pròsper mercat de bons verds, les associacions publicoprivades i els instruments de captura de valor de la terra. “Hem d’analitzar aquestes dinàmiques a la pràctica i veure en quina mesura satisfan les necessitats dels més vulnerables al canvi climàtic.” I en això se centra la seva recerca.

“Vull entendre fins a quin punt els diners recaptats per a l’adaptació s’assignen equitativament. Explorar quins interessos, tensions econòmiques i polítiques desenvolupen un rol en l’accés i l’assignació d’aquest finançament.” L’adaptació climàtica inclou costos i beneficis, i la pregunta crucial aquí és: quines comunitats se’n beneficien i en quines condicions? La finalitat última és la millora de la presa de decisions perquè les injustícies climàtiques es puguin prevenir o minimitzar.

El Kayin, que també és membre del Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability, apunta novetats positives. Per exemple, aquest mes, el Consell de Drets Humans de l'ONU va aprovar per primera vegada una resolució que reconeix l'accés a un medi ambient net, saludable i sostenible com un dret universal. “Tot i que no és vinculant, considero que és un gran avenç, atès que donarà forma als estàndards i enfortirà els litigis climàtics arreu del món”, diu. 

I encara hi ha més passos que es podrien fer. "Un, reconèixer l'«ecocidi» com a crim internacional al Tribunal Penal Internacional (ICC)". Això permetria, argumenta, portar a judici als responsables, inclosos els que dirigeixen empreses o polítics, per destrucció mediambiental i així enfortir acords internacionals. "I dos, apostar per una llei més ecocèntrica, que atorgui una personalitat jurídica a la naturalesa".

Posa com a exemple el cas del mar Menor, amb la vida marina amenaçada molt seriosament. La iniciativa de la recollida de signatures per reconèixer personalitat jurídica i drets propis a la llacuna salada més gran d’Europa ja ha rebut més de 600.000 adhesions. “Pot sonar idealista, però a la naturalesa ja se li han atorgat drets en més de 25 països.” Finalment, assenyala que les polítiques climàtiques justes no succeiran per si soles, "especialment donats els interessos econòmics i polítics de mantenir l'statu quo". De fet, als Països Baixos es va ser necessari portar al govern als tribunals per a canviar la política climàtica. “L’advocat Roger Cox, en representació de la Fundació Urgenda i 900 ciutadans, va dur el Govern holandès a la Cort Suprema per violar els drets humans per la inadequada reducció d’emissions de CO₂, fet que el va obligar a actuar.” Així doncs, afegeix, “el compromís és de tothom: científics, periodistes, activistes, artistes, professors, emprenedors, advocats...”. 

El canvi també és qüestió de filosofia

“Una comprensió filosòfica de les nocions del dany, la responsabilitat i la contribució causal és necessària per entendre el tipus de deures morals que tenim pel que fa al canvi climàtic. Hem de pensar en la nostra activitat perjudicial en contextos col·lectius”, resumeix Laura García-Portela, investigadora postdoctoral a la Universitat de Friburg (Suïssa).

Laura García-Portela estudia com la filosofia pot ajudar a comprendre les dimensions morals del canvi climàtic.Laura García-Portela estudia com la filosofia pot ajudar a comprendre les dimensions morals del canvi climàtic.

No obstant això, adverteix la Laura, des de la filosofia l’objectiu no és aconseguir accions efectives, sinó guiar, des d’un punt normatiu, com cal actuar. “Això vol dir reduir emissions tant com sigui possible, molt especialment als països desenvolupats. I, des del punt de vista purament individual, això vol dir reduir les teves pròpies emissions: no menjar carn; reduir els viatges en avió i en cotxe, i compensar les emissions que siguin difícils de reduir”, explica. La Laura matisa que no ho hauríem de percebre com una limitació o restricció. “Podem aprendre, per exemple, a gaudir d’altres gustos o a viatjar de manera més pausada”. 

Acudir a la filosofia i a l’ètica quan és urgent prendre decisions polítiques sembla complicat. De fet, sovint la presa de decisions es caracteritza per visions més pragmàtiques i a curt termini. Sense ser politòloga, la Laura confia en la responsabilitat dels governants respecte dels electors perquè prenguin consciència de la importància de certs assumptes. “Un exemple d’això és la Declaració d’Emergència Climàtica i Ambiental impulsada pel Ministeri per a la Transició Ecològica. Crec que és un bon pas (encara que sigui només simbòlic) per fer visible que el problema és real”. 

La Laura es va especialitzar en justícia climàtica i polítiques de danys i pèrdues durant el doctorat a la Universitat de Graz (Àustria) amb el suport d’una beca de la Fundació ”la Caixa”. La seva lluita per combatre el canvi climàtic ha estat reconeguda recentment amb el premi d’assaig SWIP-Analytic per l’article “Responsabilitat moral per pèrdues i danys per canvi climàtic: una resposta a l’objecció d’ignorància excusable”. 

Segueix-nos twitter instagram facebook youtube