Gen(ètica): Tot el que és científicament possible s’ha de fer?

12 de novembre 2021

L’any 1997, la pel·lícula Gattaca descrivia una societat en què la major part dels nens eren concebuts in vitro i se’n milloraven les característiques físiques i psíquiques mitjançant tècniques de selecció genètica. Mentre que aquests aconseguien accedir als millors llocs de treball, els concebuts de manera natural eren condemnats a fer les feines més desagradables. 

Vint-i-quatre anys més tard, la realitat distòpica que plantejava aquest clàssic de ciència-ficció ressona més que mai. “Encara que la millora genètica és un debat destacat des de fa dècades, no hem estat mai tan a prop de tenir tecnologies que realment la possibilitin”, comenta Jon Rueda, que fa el doctorat sobre filosofia i ètica a la Universitat de Granada amb una beca de la Fundació ”la Caixa”. No obstant això, adverteix, “que una cosa es pugui fer no implica que s’hagi de fer”. 

Jon Rueda realitza el doctorat sobre filosofia i ètica a la Universitat de Granada amb una beca de la Fundació ”la Caixa”.

El Jon investiga, precisament, els debats ètics que sorgeixen arran de l’ús de tecnologies genètiques emergents, com l’embryo screening i el CRISPR/Cas9. “L’embryo screening consisteix a detectar la presència d’alteracions genètiques associades a una malaltia en embrions obtinguts per fecundació in vitro, de forma que es trien els que no porten l’alteració”, explica el Jon. La revolucionària tecnologia CRISPR/Cas9 —que fa un any va ser reconeguda amb el Premi Nobel de Química 2020 a les seves creadores: Emmanuelle Charpentier i Jennifer A. Doudna— fa un pas més enllà. “Es tracta d’un mecanisme immunològic de certs bacteris que s’ha aprofitat en l’àmbit científic, ja que permet editar gens a la nostra elecció”, explica. Des de corregir mutacions que són origen de malalties genètiques fins a fer plantes resistents a plagues o eliminar patògens. 

Totes dues tecnologies es van dissenyar pensant en una millora de la salut. No obstant això, aquestes tècniques són tan poderoses que les possibilitats que tenen —com passa tantes vegades amb la tecnologia— van molt més enllà d’allò que un dia haguéssim imaginat. En primer lloc, “havent-hi la possibilitat de poder controlar els gens que heretarà la descendència, potser seran moltes més les persones que optaran per l’ús de tecnologies reprogenètiques”, comenta el Jon. En segon lloc, l’accés a aquestes tecnologies podria agreujar les desigualtats econòmiques i socials, ja que “no sembla que inicialment siguin accessibles a tothom a causa del preu. Com es distribueixen aquests recursos de manera equitativa pot ser un dels grans reptes ètics i polítics contemporanis”, explica. I, finalment, la (dis)continuïtat de l’espècie humana, ja que “les tecnologies de millora genètica i l’acumulació de modificacions podrien influir a llarg termini en la nostra pròpia evolució”, comenta el Jon. “Aquestes tecnologies poden canviar la reproducció humana, allò que considerem just o injust, o fins i tot fer-nos pensar sobre si és desitjable continuar l’espècie humana o intentar crear una espècie posterior que sigui una forma d’existència substancialment millor”, explica. 

L’equilibri entre riscos i beneficis és una qüestió inherent als avenços científics i tecnològics. “Com que estan en fase experimental, aquestes tecnologies no són del tot segures ni eficaces. No obstant això, quan CRISPR/Cas9 pugui desactivar de manera segura gens que predisposen a malalties monogèniques greus, com el Tay-Sachs o el Corea de Huntington, la balança es decantarà cap als beneficis. D’aquesta forma aplicar-la no sols seria desitjable moralment, sinó que també hauria de ser permissible jurídicament”. Aquest últim apunt és important perquè, en paraules de Jon, “als marcs legislatius els és difícil seguir el ritme d’aquests avenços tan vertiginosos”, que en un futur es podrien aplicar a altres usos, potser alguns dels quals menys ètics.

La història de la tecnologia, diu, és ben plena d’avenços que van causar controvèrsia a l’inici, però que ara estan estesos i normalitzats. “Els cotxes, els telèfons mòbils o internet van tenir detractors. Igualment, moltes pràctiques reproductives avui ben establertes, com l’amniocentesi, la inseminació artificial mitjançant gàmetes donats, la fecundació in vitro o el diagnòstic genètic preimplantacional, van suscitar objeccions ètiques. De la mateixa manera que moltes d’aquelles objeccions no van ser prou convincents per frenar aquells desenvolupaments, és probable que tampoc no ho siguin amb CRISPR/Cas9 o altres tecnologies genètiques emergents”, conclou.
 

Segueix-nos twitter instagram facebook youtube