Posar fi a les desigualtats. Posar fi a la sida.

01 de desembre 2021

Establert el 1988 per l’OMS, el Dia Mundial de la Sida va ser el primer dia dedicat a la salut arreu del món. Avui, amb els investigadors i becaris de la Fundació ”la Caixa” Elisa López, d’ISGlobal, i Ifeanyi Jude Ezeonwumelu, d’IrsiCaixa. Tots dos centres, impulsats per la Fundació ”la Caixa”. 

Equitat i respostes globals

Abans d’iniciar els estudis universitaris, l’Elisa tenia clar que es volia dedicar a la medicina des d’una perspectiva social. Durant la carrera, es va involucrar en projectes de cooperació i recerca a l’Índia, el Camerun, el Marroc i Cambodja. Aquestes experiències i el pas per Harvard, on va fer un màster en salut pública amb una beca de la Fundació ”la Caixa”, diu, van determinar el rumb de la seva trajectòria. 

Elisa López és pediatra i investigadora a l’ISGlobal, on investiguen la coinfecció tuberculosi/VIH a Moçambic.

Actualment, l’Elisa és pediatra i investigadora a l’ISGlobal, on investiguen la coinfecció tuberculosi/VIH a Moçambic, i especialment en la població més jove i vulnerable. El seu grup desenvolupa noves eines per a millorar el diagnòstic i tractament del VIH a l'Àfrica subsahariana, com nous test virològics i de diagnòstic de la tuberculosi en persones coinfectades. Aquestes dues malalties, explica, no tan sols són difícils d’erradicar per les característiques dels patògens, sinó perquè són “exemples paradigmàtics de malalties de la pobresa”. “El lloc de naixement, sens dubte, determina el risc d’adquirir VIH i desenvolupar tuberculosi, com també el pronòstic.”

Avui dia i després de 40 anys d’història del VIH, encara hi ha grans desigualtats en el diagnòstic i el tractament de la malaltia de la sida en diferents llocs del món. L’Elisa ho exemplifica amb el retard d’anys entre la descoberta de la medicació antiretroviral combinada i el seu ús generalitzat. El 1997, l’FDA (Food and Drug Administration) va aprovar el Combivir, la primera pastilla d’antiretrovirals combinats. Una dècada després, al 2007, la cobertura de tractament a l’Àfrica subsahariana era del 28 % en adults i de menys del 15 % en infants. “Mentre que als països rics fan ús de sistemes de salut que permeten una medicina personalitzada, a la majoria dels països africans, per la manca de recursos econòmics i la precarietat dels sistemes de salut, es treballa des d'abordatges de salut pública enfocats en la població i no l'individu”, afegeix la investigadora.

La pandèmia de la COVID-19 ha intensificat les desigualtats que hi havia? Podria haver ocorregut el contrari si haguéssim acabat d'assumir que les epidèmies no tenen fronteres, comenta l’Elisa.  "La pandèmia amenaça amb tirar per terra dècades de progrés. La veritat és que el que ha passat els últims diesamb l’aparició de la soca òmicron i les mesures imposades sobre països de l’Àfrica austral constitueix un exemple més que ens recorda la immoralitat amb la qual els països rics hem actuat i continuem actuant”, conclou.

Noves estratègies contra el VIH

A l’Ifeanyi aquesta situació el va tocar especialment de prop. El seu interès per la recerca en VIH es remunta a la infantesa a Nigèria, el seu país natal. “A l’Àfrica subsahariana la incidència del VIH és la més alta de tot el món i, lamentablement, l’estigmatizació contra les persones que viuen amb el VIH continua sent comuna”, explica. “De petit, no parava de preguntar-me per què encara no existia una cura.”

Ifeanyi Jude Ezeonwumelu fa el doctorat al seu laboratori de l’IrsiCaixa i IGTP amb una beca de doctorat INPhINIT.

Tot i que avui dia els avenços en recerca han permès fer crònica la malaltia i els pacients fan vida normal gràcies a teràpies antiretrovirals (TAR), aquests tractaments també presenten punts dèbils. “L’activació immunitària crònica i la inflamació persistent en els pacients amb VIH que reben TAR s’associa amb hipercoagulació, fibrosi i dany tissular”, explica.

El fet que la infecció encara sigui incurable es deu principalment a reservoris latents del virus, que romanen a les cèl·lules i no s’eliminen. “Comprendre els mecanismes que governen la persistència del VIH és clau per desenvolupar estratègies que ataquin i eliminin els reservoris virals i guarir el VIH”, detalla. Recentment, al seu laboratori de l’IrsiCaixa i IGTP, a Badalona, on l’Ifeanyi fa el doctorat amb una beca de doctorat INPhINIT, han identificat un grup de compostos capaços de revertir la persistència del VIH mitjançant la modulació del sistema immunitari innat. “Esperem que sigui clau per reduir la mida del reservori persistent”, comenta.

L’Elisa i l’Ifeanyi reconeixen que els avenços dels últims anys han estat molts. De fet, “el ràpid desenvolupament de les vacunes contra la COVID-19 es deu, en part, a les lliçons apreses durant quatre dècades de desenvolupament de vacunes contra el VIH”, indica l’Ifeanyi. La cura contra el VIH és cada dia més a prop, però només ho aconseguirem si actuem amb equitat i de manera coordinada. “És imprescindible implementar mesures globals per assegurar que els avenços científics beneficiïn els qui més ho necessiten”, apunta l’Elisa. 
 

Segueix-nos twitter instagram facebook youtube