Els últims anys, ha crescut una branca del disseny centrada a estudiar com es poden canviar els hàbits i la conducta de les persones. Un corrent que posa el focus en la idea de desxifrar el funcionament del nostre cervell i la nostra psicologia. L’impacte que aquesta tendència podria tenir en la nostra societat és el que ha fascinat Hugo Félix García per desenvolupar la seva carrera d’arquitecte i dissenyador al voltant del comportament humà. Per a l’Hugo, el behavioural change design serà clau en molts aspectes, des de la feina que està fent ell mateix per incidir en l’aprenentatge d’hàbits sostenibles dins d’una comunitat, fins a la tasca de dissenyadors que treballen amb l’MI5 per prevenir la radicalització de certs col·lectius i, d’aquesta manera, combatre el terrorisme des de l’origen.

Un dels últims projectes en què ha participat investiga precisament com es poden introduir hàbits creatius en les rutines diàries dels habitants de la localitat d’Ebbsfleet, una àrea postindustrial a la riba del Tàmesi, a prop de Londres. Es tracta d’un desenvolupament urbanístic de més de 80.000 habitatges i un paisatge que animarà els ciutadans a participar en activitats creatives que puguin millorar la salut física i mental. 

Espai del projecte Ebbsfleet basat en un sistema modular de contenidors que procedeixen de ports locals.

“S’ha demostrat que la pràctica d’activitats creatives millora tant la salut física com la mental. En el marc d’aquest projecte, hem dut a terme un treball de camp exhaustiu conversant amb els residents de l’indret i proposant una sèrie d’accions que s’implementaran amb el temps perquè esdevinguin actes habituals i normalitzats del dia a dia. Aquesta proposta inclou des d’accions específiques fins al disseny d’espais nous a la ciutat.”

El projecte d’Ebbsfleet vol construir un paisatge d’oportunitats perquè els residents connectin amb la creativitat. 

L’Hugo concep el disseny com una metodologia per oferir solucions innovadores i sostenibles que impactin positivament en la societat; per això els seus interessos pivoten al voltant de les necessitats humanes, els nous materials, la sostenibilitat i la tecnologia. Basant-nos en aquesta premissa, l’Hugo va trobar un dels projectes que li ha donat més alegries durant la seva carrera i amb el qual recentment ha guanyat el Grand Challenge del Royal College of Art. És Sea Seeds, un projecte destinat a replantar posidònia en el fons marí, amb la finalitat de combatre’n la desaparició alarmant (ha arribat a un preocupant 5 % al Regne Unit). “La importància d’aquesta espècie marina radica en la capacitat que té per capturar fins a un 30 % més de CO₂ que un bosc tropical, i en la funció que desenvolupa com a planter i llar per a una multitud d’espècies marines, per la qual cosa el fet que es recuperi és crucial.”

L’equip de Sea Seeds. L’Hugo és el tercer per la dreta. 

Amb el projecte Sea Seeds, l’Hugo i el seu equip han ideat unes càpsules fetes amb biomaterials d’origen marí i local, pensades per protegir les llavors de posidònia durant els primers mesos, que és quan són més fràgils. Aquestes càpsules són una alternativa innovadora que permetrà a les organitzacions que treballen amb posidònia augmentar el nombre de metres recuperats per any. “No obstant això, la nostra intenció és anar més enllà: volem que la càpsula formi part d’una estratègia circular en la qual tant els negocis de la zona com els turistes que visiten aquestes àrees costaneres s’hi involucrin.”

Amb aquest projecte, l’Hugo busca no tan sols restaurar la posidònia, sinó també conscienciar sobre l’impacte de les nostres decisions quotidianes en l’emissió de gasos i les conseqüències que això té per a nosaltres. “Parlar de tones de CO₂ continua sent una cosa abstracta, però si pensem en el fet d’estalviar emissions com pensem en el fet d’estalviar financerament per tenir un futur millor, això ens podria ajudar a canviar de conducta i contribuir a tenir un futur possible i sostenible.”

De moment ja tenen una ONG a Escòcia interessada en la idea i estan mirant d’entrar en alguna de les acceleradores que té la universitat.

Per a l’Hugo, com a societat no ens queda cap més alternativa que arromangar-nos-hi i ser part activa de la sostenibilitat. “Hem arribat a un punt en què ens hem adonat que si no som sostenibles estem vivint a les costelles del futur. Els materials són recursos finits i, per tant, triar bé és una responsabilitat.” 

A més, no cal buscar massa per trobar exemples de la importància de la sostenibilitat. “La sequera que s’està vivint a Espanya actualment és un exemple molt clar d’això. Cada dia plou menys i fa més calor, cosa que està causant la desertificació de zones molt àmplies del territori espanyol. És un tema seriós i que m’amoïna molt. Crec que no som conscients de com es transformarà la nostra qualitat de vida si no fem canvis ara mateix.”

Hugo Félix García, dissenyador i arquitecte.

No hi ha cap dubte que l’Hugo busca abordar el disseny estratègic des d’una visió holística, motiu pel qual ha decidit cursar el doble màster d’enginyeria, innovació i disseny al Royal College of Art i l’Imperial College London, gràcies a una beca de postgrau de la Fundació ”la Caixa”. El seu interès per un ventall de disciplines ben ampli, que van des de l’arquitectura i el disseny fins a l’ecologia o la tecnologia, ens obliga a preguntar-li pel debat tecnològic del moment, la intel·ligència artificial: és un perill o una oportunitat per al seu sector?

“Per a mi, la intel·ligència artificial és més una oportunitat que un perill, encara que puc entendre que hi ha una mica de cada cosa. D’una banda, la IA ens pot ajudar a investigar i crec que ens facilitarà la connexió d’idees que abans eren més difícils de combinar. De tota manera, crec que la innovació, la descoberta o la creació de coses que abans no existien continuaran tenint un element de serendipitat. Personalment, no crec que la IA acabi amb el disseny, sinó que el seu potencial és combinar coses que ja existeixen mentre nosaltres ens enfoquem en allò que encara no existeix. El perill podria ser un ús excessiu de la tecnologia, fet que podria dur a dissenys molt semblants o a la pèrdua de l’espontaneïtat que hi ha en una recerca més orgànica. Per això, crec que és important que continuem dissenyant amb criteris ètics i no deixem que la IA prengui el control total del procés creatiu.”