Imagina que estàs de viatge i de camí a la destinació passes per un paisatge esplèndid. T’atures i fas una foto, però quan mires la pantalla hi descobreixes unes taques negres que emmascaren l’horitzó. Dedueixes que hi deu haver un problema amb el sensor, l’“ull” de la càmera. La solució, en aquest cas, pot ser senzilla: reparar-la o comprar-ne una de nova. Però, i si les taques les veiessis directament a través dels ulls?

Així és com viuen els primers símptomes les persones amb diabetis de tipus 1 o tipus 2 que acaben desenvolupant retinopatia diabètica, la causa més freqüent de ceguesa, entre els 20 i els 65 anys, als països industrialitzats.
 

Taques fosques entorpeixen el camp de visió central en persones amb retinopatia diabètica

“El tabac i les dietes riques en sucres i greixos saturats afecten múltiples òrgans, inclosa la retina a l’ull”, explica Sergio Crespo-García, investigador a l’Hôpital Maisonneuve-Rosemont Research Center, de la Universitat de Mont-real. “Els alts nivells de sucre provoquen un creixement descontrolat dels vasos sanguinis de la retina, encarregats d’aportar nutrients a les neurones especialitzades en la visió”, explica. Com a conseqüència d’això, la retina activa una sèrie de mecanismes per combatre aquells vasos sanguinis que “no hi haurien de ser”, com, per exemple, la síntesi i l’acumulació d’un gran nombre de molècules inflamatòries per eliminar les cèl·lules malaltes, fet que contribueix a la pèrdua de visió.

Sergio Crespo-García

Tot i que cada vegada menys pacients tenen pèrdues de visió greus, la realitat és que quan comencen els primers símptomes és molt difícil revertir-ho. “Fins al moment, no hi ha cap tractament infal·lible que doni solució a aquesta patologia, més enllà de la intervenció amb làser per cremar els punts de vascularització activa de la retina, o les injeccions d’inhibidors del creixement vascular o corticoides.” El problema d’aquests fàrmacs, diu el Sergio, és que no poden diferenciar entre vasos sanguinis sans i vasos sanguinis proliferatius o malalts. “El còctel pot ser poc eficaç i fins i tot perjudicial per al pacient si se’n fa un ús perllongat.”

No obstant això, fa unes setmanes, les últimes descobertes del becari infonien optimisme pel que fa a un possible tractament. “El fàrmac desenvolupat per UNITY Biotechnology —en assaig clínic de fase II— i que nosaltres estem estudiant aborda el problema des de l’arrel. Diferencia selectivament els vasos sanguinis patològics, de manera que els sans queden intactes, i això el dota d’un nou nivell de seguretat i eficàcia respecte de les teràpies actuals”, detalla el Sergio. Els prometedors resultats, publicats a la revista indexada Cell Metabolism, el van fer mereixedor fa unes setmanes del premi Relève étoile Jacques-Genest del FRQ del Quebec. “És afalagador rebre premis, però, més enllà d’aquest reconeixement, el fet de publicar en una revista tan prestigiosa et dona llum verda per continuar treballant en aquesta direcció. Un article de poques pàgines és una gran inversió i l’esforç d’un equip per complet durant diversos anys. És molt satisfactori veure que altres pensen que això que fas té un impacte positiu i que significa un canvi per als estàndards coneguts”, reconeix. 

La trajectòria del Sergio es va enlairar l’any 2012, després de cursar un Màster de Genètica i Biologia Cel·lular a la Universitat Complutense de Madrid amb el suport d’una beca de la Fundació ”la Caixa”. “Em va donar l’oportunitat de desenvolupar els meus primers passos al laboratori com a investigador. Va ser com una incubadora que em va permetre, més endavant, optar a altres beques com la Marie Curie ITN, amb la qual vaig acabar estudiant el doctorat en oftalmologia experimental i biomedicina a la Charité Universtätsmedizin de Berlín”, explica. Però no va ser fins a l’any 2016, en un viatge al Japó per presentar la seva feina en un congrés d’oftalmologia, que va conèixer el neurocientífic Przemyslaw (Mike) Sapieha, el líder del seu equip de treball actual. “El laboratori del professor Sapieha havia guanyat molt prestigi l’última dècada, de manera que ja estava familiaritzat amb les seves línies de recerca i grans avenços en el camp. En conèixer-nos a Tòquio, vam connectar de seguida i després de mitja hora de conversa em va convidar formalment a mudar-me al Canadà.” Una decisió “de la qual no es penedeix”, destaca. 

La recerca que va fer juntament amb els seus companys a Mont-real, a més, identificava per primera vegada la predisposició d’aquests vasos sanguinis “malalts” a la senescència cel·lular, un tret compartit amb malalties com el càncer o les relacionades estretament amb l’envelliment. “Així que l’estudi avanci, s’ampliaran les línies de recerca en malalties amb característiques moleculars semblants. Podria catalitzar el progrés de moltes altres recerques i assajos farmacològics”, conclou.