Fa uns dies, vam celebrar amb els becaris de la Fundació ”la Caixa” la cerimònia de lliurament de les beques de postgrau a l’estranger de la convocatòria del 2022. Va ser un acte ple de talent, en què vam compartir moments molt emocionants que vam deixar immortalitzats en aquest live tweeting.
Amb aquestes beques, els becaris estudiaran en algunes de les millors universitats i centres del món. Quatre d’ells ens expliquen la seva història i les aspiracions que tenen en emprendre aquesta gran aventura formativa en àmbits tan diversos com la salut, l’enginyeria i l’arqueologia. Són Joel Romero, Cristina Arnés, Claudia Valero i Joel Bellviure.
Després de l’estiu, Cristina Arnés farà les maletes per volar als Estats Units. La seva destinació, la prestigiosa Universitat de Yale. Allà, gràcies a la beca, podrà fer un màster de Salut Pública. Quan encara anava a l’escola es va proposar protegir la salut de les persones i, amb aquesta nova fita formativa, ja és més a prop d’aconseguir-ho.
Després de graduar-se en Farmàcia, va viatjar a Alemanya per fer pràctiques en el grup de recerca de malalties infeccioses sensibles al clima de la Universitat de Heidelberg. I ara té clar que el futur passa per una universitat nord-americana. “A Europa no he trobat cap màster tan específic com el que he trobat a Yale, el seu programa és el que se centra més en com afecta el canvi climàtic a la salut.”
Aquesta incidència de l’escalfament global en la salut és un fet que l’amoïna especialment. “Les malalties més preocupants ara són les que transmeten mosquits, molt influenciades pel clima. Està ben documentat el cas del virus del Nil Occidental a l’Amèrica del Nord i a Europa. A més, a Espanya, el mosquit que transmet el dengue ja és resident a la península, cosa que incrementa el potencial de transmissió local”, afegeix.
La Cristina té clar que les malalties zoonòtiques —causades per virus que poden saltar d’animals a persones, com per exemple a través de mosquits— plantegen riscos importants que s’han incrementat amb la crisi mediambiental. “El canvi climàtic fa que la fauna salvatge canviï el seu hàbitat, circumstància que afavoreix que els agents patògens es propaguin entre ells i, després, passin a l’ésser humà.”
Ella vol estar a primera línia de combat per evitar que això passi. “La meva aportació seria en el desenvolupament de protocols de resposta ràpida per prevenir brots d’aquestes malalties. M’agradaria ajudar a desenvolupar polítiques de salut pública, de prevenció de pandèmies. I aleshores el meu somni seria, a escala mundial, col·laborar amb l’Organització Mundial de la Salut”, explica.
Creu que, en certa manera, la crisi del coronavirus ens ha fet obrir els ulls. “Actualment, s’estan posant molts recursos a Europa per prevenir una futura pandèmia i m’agradaria ser-hi. Vull contribuir a fer que no es torni a produir aquesta catàstrofe tan horrible que acabem de viure”, diu la Cristina. Per evitar-ho ella aposta per donar a les polítiques de salut pública un enfocament one health: “Aquesta seria la meva filosofia, una salut de les persones, els animals i el medi ambient gestionada de manera transdisciplinària”. Escoltant-la sents que estem en bones mans.
Cristina Arnés realitzarà un màster de Salut Pública a la Universitat de Yale.
El pare, enginyer informàtic. La mare, psicòloga. I el fill, Joel Romero, va triar ser una mica de cada. “Tenia a casa les dues parts, la tecnologia i el component humà”, comenta per explicar l’origen de la seva passió. Ell va decidir unir totes les coses bones que veia a casa i dedicar-se a la intel·ligència artificial aplicada al tractament de malalties.
El prestigiós Imperial College London és el centre que ha triat el Joel per a la beca de la Fundació ”la Caixa”, en concret del màster de Recerca en Intel·ligència Artificial i Aprenentatge Automàtic. A la capital britànica es dedica, com ell mateix aclareix, “a explorar com la IA pot entendre què passa en un pacient que té una malaltia complexa i, a partir d’aquí, poder trobar noves formes de guarir la gent”.
Sona a ciència-ficció, però escoltant el Joel sembla senzill: “Imaginem-nos l’ésser humà com una màquina hipercomplexa amb múltiples parts que interactuen entre si. Per tant, quan fas previsions sobre possibles tractaments, les possibilitats són gairebé infinites”, explica. “Aquí és on entra la intel·ligència artificial, que és molt bona explorant entorns complicats. La idea és convertir aquestes eines en aliades de les infermeres, els metges o els oncòlegs.”
Per al Joel, la tecnologia d’última generació és una solució, però entén que també es pugui veure com un problema en alguns entorns. “És clar, cal ser raonable i reconèixer que la por de la gent pot estar justificada, perquè són tecnologies molt poderoses i tenen molt potencial disruptiu. En sistemes que es dediquen a la salut això cal tenir-ho en compte. Han d’anar de bracet la solució i una explicació sobre la solució, perquè hi ha en joc la vida o el benestar d’una persona.”
Els anys vinents prometen ser revolucionaris en la digitalització de la medicina. “Crec que, si s’avança correctament, aquestes tècniques aconseguiran maximitzar el potencial dels éssers humans pel que fa a la feina de diagnòstic. Al final, no es tracta que la IA substitueixi la persona, sinó que l’alliberi de tasques tedioses i poc creatives.”
Com serà el futur? Ningú té una bola de vidre. Però segur que, en mans de talents com el de Joel Romero, el futur serà una miqueta millor per a tothom. “El meu objectiu és contribuir, amb el meu granet de sorra, a aquest somni en què la tecnologia es fa servir per fer millor la vida de la gent.” Apostem que ho aconseguirà.
Joel Romero realitzarà un Màster d’Investigació en Intel·ligència Artificial i Aprenentatge Automàtic a l’Imperial College London.
Durant l’adolescència, Claudia Valero va practicar l’esquí de muntanya al nivell més alt. En aquest esport va trobar els primers èxits: va arribar a participar en cinc campionats del món. Però en cada pujada al cim va trobar una cosa fins i tot més important: l’amor per una natura que sent més amenaçada que mai.
“Durant molts anys he comprovat que cada vegada hi ha menys neu, es veu com les valls han canviat dràsticament. Veus que fins i tot hi ha una espècie de desplaçament de les estacions”, explica sobre el canvi que ha notat en els seus estimats Pirineus.
Aquesta percepció, quan va haver de triar un futur professional, va pesar molt en la Claudia: “Vaig pensar: «M’agrada l’enginyeria, m’agrada la part elèctrica... Com puc ajuntar això amb l’amor que sento por la muntanya?»”. L’opció més lògica per a ella va ser orientar-se a les energies verdes i especialitzar-se, gràcies a la beca de la Fundació ”la Caixa”, en Enginyeria Elèctrica a la ETH Zürich.
Aquest centre reunia moltes de les coses que volia. “Jo tenia un objectiu clar: centrar-me en l’electrònica de potència, una part de l’enginyeria elèctrica que s’aplica a energies renovables. I un dels millors grups de recerca del món és aquí, a l’ETH”, explica.
“Ara mateix les energies renovables tenen dos reptes. Un és la incertesa de si farà vent o hi haurà sol. L’altra és que, si et cal moltíssima energia en un moment concret, no li pots demanar al vent que bufi més fort”, explica aquesta enginyera. Aquí és on intervé l’enginyeria elèctrica. “Hi ha dos camins per arreglar aquests problemes. D’una banda, les bateries. I de l’altra, fer més eficient la connexió entre el molí de vent i la xarxa elèctrica. Aquesta connexió es fa mitjançant convertidors, el que estudiem nosaltres”, explica la catalana.
Ella s’especialitzarà per contribuir al progrés d’aquestes tecnologies, vitals en la lluita contra el canvi climàtic. Però opina que també cal que hi hagi un canvi a la societat. “Ens hem de començar a creure que és possible tenir energies 100 % renovables. De fet, anem pel bon camí. Però cal continuar invertint en recerca i recolzar la implementació d’aquestes energies per donar-los l’empenta que els falta perquè siguin econòmicament competitives amb les no renovables.”
També veu necessari que paral·lelament es produeixi una transformació cultural. “No cal que sigui dràstic, però sí que hi ha d’haver un canvi del concepte de consum”, comenta. I com a exemple posa el següent: “Pot ser que et sigui més còmode moure’t amb el teu propi cotxe, però, si construeixes línies de tren, potser pots canviar els hàbits, encara que hagis de caminar 10 minuts de la parada a casa”.
Ella té clar que el futur del planeta passa per aquesta mena de canvis. I el seu? També hi ha pensat. “Tinc clar que em vull dedicar al sector privat, a l’empresa. La recerca m’agrada, però crec que el meu perfil pot encaixar més amb la implementació per fer que sigui viable tant des d’un punt de vista econòmic com mediambiental”, assenyala. Tal com ho diu, segur que algun dia ho aconseguirà.
La Claudia Valero s’especialitzarà en Enginyeria Elèctrica a la ETH Zürich.
Joel Bellviure viu un somni dins d’un altre somni. Ha passat un any a la Universitat d’Oxford cursant un màster d’Arqueologia Clàssica, gràcies al seu talent i a una beca de la Fundació ”la Caixa”. Però el millor ha arribat durant l’època de vacances. Mentre altres joves de la seva edat se’n van a la platja després dels exàmens, ell ha posat rumb a les ruïnes de Pompeia.
“Tots esperem que arribi l’estiu i poder fer el treball de camp. És apassionant, al final en les recerques sempre apareix alguna cosa”, comenta des del seu enclavament al peu del Vesuvi. Forma part de l’equip que excava el jardí d’una antiga casa aristocràtica, fet gens habitual. “És fascinant”, diu. “Les ceràmiques apareixen per centenars i just avui ens ha sortit una cosa molt xula, un objecte de joieria”, comenta aquesta promesa de l’arqueologia.
El seu període històric preferit —no és difícil lligar caps— està relacionat amb l’antiga civilització romana. “Amb la meva recerca intento comprendre què passa just en el moment previ a la conquesta romana d’Ibèria. I la resposta sembla que té molt a veure amb l’economia. Les civilitzacions indígenes es van veure persuadides per béns que els semblaven exòtics i que arribaven als vaixells romans”, explica sobre el seu estudi a Oxford. El comerç va obrir les portes d’un poble a l’altre. “Les àmfores de vi, que de tant en tant apareixen a la platja, són realment el símbol de la conquesta”, indica.
Per al Joel el present també es pot explicar a través d’aquestes descobertes. “Les respostes que ens proporcionen aquests jaciments revelen paradigmes que semblen del passat, però que en realitat són universals. Jo crec que a qualsevol polític o economista li seria molt útil llegir sobre arqueologia.”
I, encara que estudia esdeveniments de fa milers d’anys, les eines que utilitza són d’allò més futuristes. “A Oxford he tingut la sort de treballar amb realitat virtual”, diu. També assenyala la revolució que està suposant l’ajuda de la intel·ligència artificial. “Gràcies a aquestes tecnologies, és possible discernir si certes llànties, que són els llums d’oli romans, estaven fabricades per infants, dones o homes. És possible distingir el règim d’explotació i producció d’aquests materials”, afegeix.
El Joel reconeix que li agraden les pel·lícules d’Indiana Jones: l’arqueòleg, amb permís de l’egiptòleg Howard Carter, més famós de la història. Però això no vol dir que s’identifiqui amb els mètodes que fa servir. “Hi una frase a la pel·lícula que il·lustra molt bé com veiem els arqueòlegs aquest personatge, quan li diuen robatresors o robatombes. Això és el que ens agrada d’ell, és clar, però en realitat la nostra feina és més semblant a la del CSI. És més com una feina de detectiu o forense.”
En el futur s’imagina “treballant a la universitat com a professor i, alhora, com a divulgador”. També es veu amb les ulleres de submarinista posades: “Crec que la meva pròxima aventura serà sota l’aigua, hi queden moltíssimes coses per descobrir. És increïble la quantitat de vaixells enfonsats que queden per investigar, deuen ser 3.000 o 4.000”. El pròxim tresor arqueològic potser emergirà de les profunditats al costat del Joel.
El Joel Bellviure ha cursat el primer any d’un màster en Arqueologia Clàssica a la Universitat d’Oxford.
Història adaptada a partir del següent article del diari El Mundo:
https://www.elmundo.es/papel/lideres/2023/07/12/64aeca8de85ece74478b45b7.html
Entra 
