La meta és la supervivència de totes

19 d’octubre 2021

El 2020, 34.088 dones van ser diagnosticades amb càncer de mama a Espanya. És a dir, cada dia són gairebé 100 les dones que reben una notícia que, de sobte, els canvia les prioritats i la realitat. No obstant això, gràcies a la recerca i a la prevenció, més del 90 % d’aquestes dones sobreviuran com a mínim cinc anys després del diagnòstic. I, de fet, cada vegada són més les que, després d’un tractament inicial, continuen sense rastre de la malaltia 10 anys després.

Avui, amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer de Mama, parlem amb les becàries de la Fundació ”la Caixa” Judith Balmaña i Nuria Oliva, que, malgrat les millores continuades de la supervivència els últims anys, només donaran per bona la xifra quan siguin totes les pacients que sobrevisquin, i ho facin amb la millor qualitat de vida possible. 

Dues històries personals i un mateix objectiu vital

La Judith i la Nuria han conegut de prop no tan sols la malaltia com a científiques, sinó també dones amb càncer de mama l’experiència de les quals les va impactar i va marcar la seva trajectòria vital.

La història de la Judith es remunta als anys d’estudiant de Medicina. Durant un estiu de voluntària a l’Hospital MD Anderson, a Houston, va conèixer una pacient jove de Barcelona que es va traslladar als Estats Units en cerca d’un tractament millor. “Em va impactar molt la seva força per superar la malaltia i em vaig sentir atreta per aquesta especialitat, que combina la recerca amb la compassió i l’empatia si la curació no és possible”, explica la Judith.

Judith Balmaña. Oncòloga, directora del grup de Genètica del Càncer Hereditari i adjunta a la unitat del càncer de mama del servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona.Judith Balmaña. Oncòloga, directora del grup de Genètica del Càncer Hereditari i adjunta a la unitat del càncer de mama del servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona.

Per a la Nuria, la malaltia de la seva àvia, quan ella encara era una nena, va ser el detonador. “Vaig ser testimoni dels efectes secundaris tan devastadors de la quimioteràpia. Vaig començar la carrera de Química amb la mentalitat de desenvolupar fàrmacs nous per al càncer i vaig acabar interessada per la nanotecnologia. Anys més tard, vaig fer el doctorat sobre biomaterials i la resta, com diuen, és història.”

Nuria Oliva. Líder de grup Smart bio- and nano-materials to tackle human disease de l’Imperial College London.Nuria Oliva. Líder de grup Smart bio- and nano-materials to tackle human disease de l’Imperial College London.

Dues dècades després, la Judith és directora del grup de Genètica del Càncer Hereditari al VHIO —un dels millors centres d’oncologia del món— i adjunta a la unitat del càncer de mama del servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona. Allà, lidera un equip multidisciplinari amb la finalitat de comprendre i tractar cada vegada millor el càncer de mama hereditari, responsable del 10 % dels tumors diagnosticats.

A més de 1.000 km de distància, la Nuria dirigeix el seu propi laboratori al Departament de Bioenginyeria de l’Imperial College London. El seu equip desenvolupa biomaterials intel·ligents per regenerar teixits i administrar fàrmacs per tractar malalties humanes complexes com el càncer.

Bones notícies contra el càncer de mama

Les mutacions en els gens BRCA1 i BRCA2 són un dels biomarcadors del càncer de mama hereditari. “Les dones que porten una mutació en un d’aquests gens tenen entre dues i sis vegades més probabilitats de desenvolupar càncer de mama que la població general, tot i que depèn molt del tipus de mutació i de la combinació amb altres factors genètics i ambientals”, explica la Judith. 

Fa tan sols uns mesos, l’equip internacional que lidera l’assaig clínic OlympiA va presentar nous resultats que suposen una molt bona notícia per a les pacients amb càncer de mama inicial i alteracions en els gens BRCA. Van demostrar que l’olaparib —un fàrmac que s’empra per tractar el càncer d’ovari— redueix el risc de recaiguda en aquestes pacients. “El seu ús durant un any després del tractament estàndard va demostrar una millora clínicament molt significativa en la reducció del risc de recaiguda de la malaltia i, per tant, més probabilitat de curació”, diu la Judith, que és una de les investigadores del projecte. 

Aquests resultats se sumen a la tendència positiva els últims anys. El desenvolupament de tècniques com la biòpsia líquida, la seqüenciació de nova generació (NGS), la immunoteràpia o la medicina personalitzada han suposat tota una revolució en el diagnòstic i el tractament del càncer. “Els avenços dels últims 10 anys han estat enormes; des de millores en la detecció precoç fins a una cirurgia menys invasiva i teràpies més dirigides i menys tòxiques”, diu la Judith. “Les pacients ara tenen més possibilitats que mai de superar la malaltia.”

Nanosolucions per als grans reptes del càncer

Una altra de les disciplines que han irromput amb força en la biomedicina les últimes dues dècades és la nanotecnologia. N’és un bon exemple la feina de la Nuria, que al laboratori desenvolupa aplicacions innovadores basades en partícules de menys de 100 nanòmetres de mida. “La nostra recerca en el cas del càncer metastàtic se centra en l’ús de nanotecnologia per alliberar únicament la quimioteràpia a les cèl·lules cancerígenes, però no a les cèl·lules sanes. L’objectiu és eliminar els indesitjables efectes secundaris que no tan sols posen en risc els pacients, sinó que també n’empitjoren considerablement la qualitat de vida.”

Les nàusees, el cansament o la caiguda dels cabells són els efectes més coneguts de la quimioteràpia. No obstant això, en els casos més greus, els pacients poden estar prostrats al llit durant setmanes, patir infeccions i fins i tot danys en els nervis. “Això és perquè la quimioteràpia pot atacar cèl·lules sanes, com les cèl·lules de la medul·la òssia o del sistema digestiu. Tot i l’arribada al mercat de nous fàrmacs diana amb la promesa de reduir-los, lamentablement la llista dels efectes secundaris continua sent llarga”, assenyala.

Tot i que aquesta tecnologia encara s’està desenvolupant, la Nuria està convençuda que alguna di arribarà a les pacients, a qui envia un missatge optimista: “No esteu soles. Hi ha tota una comunitat de científics/iques i enginyers/es arreu del món investigant amb una tenacitat implacable per entendre les causes biològiques i genètiques del càncer, per trobar noves teràpies, per millorar la qualitat de vida de les pacients, i tants altres aspectes d’aquesta malaltia”, conclou.

Segueix-nos twitter instagram facebook youtube